Avui tenim el Palau dels Festivals de Canes envoltat de policia i, a l’entrada de qualsevol projecció, et revisen fins a quatre vegades. Si al damunt vas a veure Fora de la llei, de Rachid Bouchareb, aleshores ja, primer la policia et registra, persona per persona, el cos i les bosses que portes. Això és
M’he quedat literalment sol, defensant La nostra vida, de Daniele Luchetti. Ha causat una pobra impressió general a tothom amb qui he parlat i, certament, magra és la puntuació que ha obtingut en les votacions que publiquen les revistes especialitzades durant el Festival. Tanmateix i, sense considerar-la pas una gran pel·lícula, la defenso per les raons
Tinc la sensació qjue aquest mati hem vist la Palma d’Or d’engany. Enacar queda festival i els jurats sempre tenen les seves sorpreses; però si més no, Poesia, de Lee Changdong atresora les característiques de les pel·lícules que els cronistes solem qualificar de “favorites” a Palma. I d’aquelles que al Festival li agrada que guanyin,
Ara ho deixo només apuntat i, quan pugui, ja ho desenvoluparé, als apunts corresponents a casa pel·lícula: Tamara Drewe, de Stephen Frears. Amable i simpàtica, però esmussada, sense la mala bava que pel que em diuen té la novel·la gràfica original. Dels homes i els deus, de Xavier Beauvois. Els darrers mesos de vida de
En cpmençar la roda de premsa ran de la presentació del seu film Còpia certificada, Abbas Kiarostami ha llegit un comunicat, sobre la situació del cineasta iranià Jafar Panahi. El fet que un cinmeasta ahgi estat empresonat ja és en si mateix intol·lerable -ha manifestat Kiarostami- (..) Quan s’empresona un cineasta, un artista, és l’art en
Acabo de sortir de la projecció avançada a la premsa de Còpia certificada, d’Abbas Kiarostami. Deixeu que us ho digui de seguida: per fi, una pel·lícula que, si més no a bona part de la crítica, els ha entusiasmat. Ovació de les bones i esbroncada, també. Certament, n’hi ha hagut que no els ha convençut,
Al conseller Saura, en particular, i al Tripartit en general, no els deu fer gaire gràcia que Biutiful mostri una espectacular batuda dels Mossos d’Esquadra per plaça Catalunya i voltants contra els immigrants que venen i trafiquen… Com tampoc els deu fer el pes que les necessitats bàsiques dels protagonistes d’aquest film d’Alejandro González Iñárritu,
Bona part de la crítica catalana acreditada a Canes, quan ha acabat la projecció de la magnífica M’agradaria saber, de JIA Zhang-ke, se n’ha anat corrent a la recerca d’algun bar o pantalla d’internet que permetés veure el partit final que ha dut el Barça a confirmar-se com a campió de lliga. Ha estat sortint
En sessió de mitjanit es projecta L’ altre món, de Gilles Marchand, en què els protagonistes són joves de primera fornada, xalant l’estiu assolellat dels primers impulsos sexuals, que topen amb la foscor d’un món virtual: el del joc en línia “Black Hole” a què està enganxats una noia atractiva que hi busca un company per
Acabo de sortir d’una projecció avançada a la premsa de Kaboom, el nou film psicotròpic de Gregg Araki. Sitges ja el deu tenir lligat i ben lligat, tant com un altre petit desastre, Chatroom, de Hideo Nakata, vist anit a Un Certain Regard. Anem a pams. No tinc gaire temps per a escriure, avui; però
És ben habitual que el primer divendres de Festival, Canes tingui pel·lícula amb estrelles; ja que la ciutat queda col·lapsada per milers i milers de persones que passegen per la Croisette, aprofitant que comença el cap de setmana. Això fa que, molts anys, sigui una pel·lícula nordamericana la que es projecti a la sessió de
Dimarts, després de Nadal, del romanès Radu Muntean, comença amb un dels seus plans de llarguíssima durada. Una parella és al llit, nua. Són la Raluca i en Paul, amants. El seu és un diàleg fresc, es pot dit a temps real, amarat del juganer erotisme dels amants. Se’ls podria haver presentat d’altra manera, més expeditiva; però
Fluixa ha arrancat la Competició, com ja ens vèiem a venir, i l’interès (mediàtic) de la jornada ha estat en el documental Draquila, la Itàlia que tremola, de Sabina Guzzanti. El ministre italià de Cultura, quan va dir que boicotejava el Festival de Canes perquè l’havien seleccionat, va fer-li un gran favor: avui hi ha
En aquesta jornada inaugural de Canes 2010, això ja està ben animat. Tot i que les previsions metereològiques no paren d’anunciar mal temps; ara com ara, el sol banya la Croisette i la temperatura ambient és d’aquelles que convida a fer una becaineta, avui que encara podem. A la sala de premsa, plena a vessar, hi
Molt bona tarda, des de Canes. Amb un retard de cap a mitja hora, tot anat com era previst. Ja hem agafat forces després del viatge. Hem recollit l’acreditació i la primera documentació.Ja he enviat un primer material a Diari de Girona, per al qual m’he acreditat i on, a partir de demà, podreu llegir