Imma Merino titula així la seva crítica d’ Scoop: "El cineasta que es diverteix fent de mag" (EL PUNT, dilluns 30 d’octubre de 2006). Comenta Merino que Woody Allen sovint ha fet present d’una manera o altra el cinema com a il·lusió i com un dels recursos ha estat el món de la màgia. Repassa les pòlvores
Per a Xavier Roca (AVUI, 24 d’octubre de 2006), Alfonso Cuaron és un cineasta que "muta de pell en cada nou projecte" i a Children of men "adapta una novel·la de PD James inscrita en la ciència ficció antiutòpica". Amb l’enginyós i significatiu títol "La fertilitat de Cuaron", Roca parla d’aquesta pel·lícula emmarcada en una crisi epidèmica
"…Per poder gaudir dels nombrosos plaers que proporciona La dalia negra hem de partir de la incredulitat més absoluta, hem de considerar la pantalla com si fos un gran jeroglífic en què el demiürg ens porta per allà on vol…" diu Àngel Quintana a la crítica de l’última pel·lícula de Brian de Palma (EL PUNT,
"La nova trobada entre el director alemany (Wim Wenders) i l’escriptor nord-americà (Sam Shepard) pot veure’s com una metàfora, en clau distesa, un xic autoparòdica si es vol, de les seves respectives trajectòries després de l’èxit de París, Texas" escriu, a BENZINA (núm. 3, de maig de 2006), Quim Casas, en la crítica que, sobre
Carlos Losilla, a l’article titulat Un excés de fantasia, publicat a l’AVUI del dissabte 14 d’octubre de 2006, comença parlant de la utilització de la fantasia com a metàfora de la realitat angoixant, per acte seguit parlar del vessant realista i del fantàstic al film de Guillermo del Toro. Si és que el director no
Amb el títol "L’etern retorn", Xavi Serra publica la seva crítica de 9 vides, al BENZINA número 7, de setembre de 2006. "Si ens allunyem del cinema de gènere ?diu?, construir una carrera cinematogràfica al voltant de la repetició d’un model de pel·lícula és un art que no està a l’abast de qualsevol". A partir
Encara no he pogut veure World Trade Center, d’Oliver Stone, i tan punt acabi el Festival de Sitges hauré de vèncer la mandra i fer l’esforç d’anar-la a veure. En acabat, ja en faria el corresponent article. Mentrestant, recullo dos articles en sentit contrari que, sobre la pel·lícula, han escrit dos crítics que, des de
Joan Pons, a BENZINA (núm. 7, de setembre de 2006), publica la crítica de Tropical malady amb el títol De la fascinació pels fets inexplicables. Després de fer un eloqüent advertiment previ i de reconèixer que "és lògic sentir-se estrany, desorientat durant i després de la projecció" (del film), es pregunta "Però, què té aquesta
Recullo aquí "altres veus" que han parlat sobre United 93. Amb el títol Tragèdia, recreació, reportatge, la crítica de Quim Casas, a la pàgina 32 del BENZINA número 7, de setembre de 2006, comença plantejant com a estranya i esmunyedissa la carrera del director de United 93. Acte seguit defineix aquest film com una "proposta tan
Segueixo amb la tasca d’esmentar articles i crítiques d’altri (o assenyalar-ne enllaços) sobre les pel·lícules. EL PUNT del 20.09.2006 publica la crítica d’Àngel Quintana sobre El vent que belluga l’ordi , amb el títol eloqüent de La ferida irlandesa: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2063476 Esteve Riambau ha publicat un interessant article a tota pàgina a l’ AVUI del dissabte 16 de setembre
Amb aquest post, començo una nova categoria d’articles: "Altres veus", amb la qual vull fer esment d’articles o crítiques cinematogràfiques d’altri i, sempre que pugui, posarne l’enllaç. Es tracta d’una tria, en clau de bloc; per tant, no serà molt exhaustiva ni vol ser completa. A la pàgina 28 de la revista BENZINA, número 7 (setembre de
Que Marc Recha tingui pel·lícula, és important. Que la hi projectin a un Festival Internacional, també. Ho dic sense ironia, tot i que es tracta d’un cineasta que, per mi, ha anat de l’esplèdida "L’arbre de les cireres" a la molt discutible "Les mans buides". Artista sensible i dotat de neguit intel·lectual, cal seguir Recha, acomboiar-lo