"Torre de Babel" és el títol de l’article en què Judith (espaiisidor.blogspot) comenta de manera divertida el desgavell "lingüístic" de les nominacions dels Globus d’Or. Un article, que us en recomano del tot i que, al meu entendre, demostra una vegada més el caire obsolet de les convencions arcaiques que, sobre nacionalitat de produccions i identitats cinematogràfiques,
Todd Solondz, que va sacsejar el món cinèfil tot just fa sis anys, amb Happiness, ara passa gairebé imperceptible per la cartellera. A Catalunya, la seva última pel·lícula, Palíndroms (2004) se li ha estrenat tard -a final de setembre de 2006- i sense cap mena de ressó mediàtic ni cinèfil. Provocador, polèmic, pervers, subversiu… Todd Solondz
Els que em coneixen saben que tinc mania, aversió empàtica, a Agnieszka Holland. No us penseu pas que no em neguitegi el fet que dos dels cineastes més importants per a mi, Kieslowski i Coppola, tinguin molt a veure amb ella. El primer, perquè la va prendre com a col·laboradora, si més no, a la trilogia dels colors;
Bubble, tot i ser dirigida per Steven Soderbergh, va passar sense pena ni glòria per la cartellera. Ara, els Independent Spirit Award han reconegut el treball del cineasta en aquesta pel·lícula, nominant-lo com un dels 5 directors destacats de l’any. A casa nostra, el crític Quim Casas (Benzina, núm. 8. octubre de 2006) va dedicar-li una
No tinc pas gaire tirada cap a les pel·lícules de James Bond. Potser allò que més m’hi ha agradat sempre ha estat el caire de divertimento . No entraré ara a parlar dels famosos i maniqueus missatges implícits o explícits contra el teló d’acer que van traginar al llarg de tres dècades, ni del tractament de la
La sortida en DVD de Miami Vice / Corrupción en Miami / Deux flics à Miami sembla un bon pretext perquè recuperi articles que se’n van publicar ran de l’estrena. Si us interessa llegir el que jo en vaig escriure, cliqueu aquí: Miami Vice / Vador "Miami també té estil" diu Carlos Losilla (Avui, dg
Em complau que l’apartat ALTRES VEUS sigui un dels més consultats habitualment en aquest bloc. Vaig pensar que tenia sentit, per col·laborar modestament en la difusió de crítiques i articles relacionats amb el cinema, escrits en català. Amb la col·laboració impagable de la meva dona i d’alguns lectors del bloc que em fan arribar comentaris,
"Banderas vol ser poeta", diu Imma Merino (El Punt, 03.12.2006), en la seva crítica amablement demolidora sobre El camino de los ingleses. Merino comença parlant de Miguelito, el noi que vol ser poeta… fins poc abans del final de la pel·lícula, en què s’ho deixa córrer, entre altres coses perquè també sembla reconèixer que no n’hi
La meva opinió sobre Brick, que ja la vaig publicar en aquest mateix bloc immediatament després de veure-la a Sitges 2006, la podeu llegir clicant aquí o buscant l’article. Tanmateix, aquest és un post dels que dedico a recollir el que "altres veus" han escrit sobre les pel·lícules que s’estrenen. Som-hi, doncs ! Benzina (núm. 9, novembre
Sinopsi: Tati Benítez, un bon jan de la selva del nord-est de l’Argentina, sent autèntica devoció per Diego Armando Maradona. Un bon dia troba una soca gegant, que segons ell té una retirada al jugador de futbol. El fet que Maradona hagi hagut d’ingressar a un hospital, per problemes cardíacs, fa que el noi decideixi anar a dur-li
Sinopsi: Grbavica és una història sobre la Sarajevo d’avui en dia… Esma vol que la seva filla Sara, de dotze anys, pugui anar a un viatge organitzat pel col·legi. Perquè li sortís a meitat de preu, Sara en tindria prou amb un certificat acreditatiu que el seu pare va morir com un màrtir durant la guerra; però Esma no
Quim Casas (EXIT, suplement d’ El Periódico, 23-29 novembre 2006) remarca especialment el primer terç de la pel·lícula; és a dir tota la primera part de la vida del noi sense olor i amb un nas que tot ho ensuma, filmada d’una manera bàrbara -per bruta i cruel, diu-. Sobretot ho destaca pel fet que
…una pel·lícula d’estil tan impersonal com de resultats més que notables (..) un film d’extrema correcció i absoluta eficàcia. En aquests termes Judith (ESPAIISIDOR) parla de L’Il·lusionista, en un article que titula "Màgica trama policíaca". Certament, explica el que s’ha perdut en el transvasament del conte primmigeni d’Steven Millhauser a la pel·lícula, li fa alguns
La punyent seqüència de Ficció, que transcorre en el bar i en la qual es fa immaterialitzable l’ostensible l’atracció entre Àlex (Eduard Fernández) i Mònica (Montse German), la remarquen especialment Àngel Quintana, en la seva crítica titulada Corrents d’amor (EL PUNT, 17.11.2006); Toni Vall, a qui Ficció el va deixar aterrit i feliç (BENZINA, núm. 9, novembre de 2006),
L’apropament a la relació entre l’art, el procés creatiu, i la bogeria i/o el patiment és un camp ple de mines, diu Eulàlia Iglesias a propòsit de The Devil and Daniel Johnston (revista BENZINA, núm. 9, novembre de 2006). Els documentals sobre personatges concrets tenen un perill: si no ens interessa el senyor en qüestió,