He volgut aplegar en aquest post la referència a dues crítiques que em semblen magnífiques, profitoses i de lectura molt plaent sobre Maria Antonieta, de Sofia Coppola: la d’Imma Merino, a El Punt (14 de gener de 2007), i la d’Eulàlia Iglesias, a Benzina (núm. 11, gener de 2007). Tanmateix, us recordo que, en un altre
"Inquietant rosegadora anomenada Rampiling" -en clara referència a Charlotte Rampling- és el títol de la crítica d’ Imma Merino sobre Lemming, de Dominik Moll (El Punt, 08.01.2007). Merino remarca el fet que la gran Rampling està magnífica i com la desaparició argumental del seu personatge fa perdre l’interés pel film. No és de l’actriu, però, del que
Extraordinària, per mi, la crítica de Quim Casas sobre Maria Antonieta, que va publicar Èxit (suplement setmanal d’ El Periódico, del 4 al 10 de gener de 2007). Casas considera que Sofia Coppola, en les tres pel·lícules que ha dirigit i mal s’ambientin en llocs i èpoques diferents, radiografia de manera peculiar la joventut femenina i
Quim Casas (Èxit, suplement setmanal d’El Periódico, de 28 de desembre de 2006 a 3 de gener de 2007) comenta el fet que no s’estrenin juntes les dues pel·lícules que conformen la mirada de Clint Eastwood sobre (..) l’ocupació (..) d’Iwo Jima i la realització de la famosa fotografia dels "marines" hissant la bandera nord-americana
Al seu bloc (accedim-hi, clicant aquí: Llums del capvespre / Meroño / Pere Meroño ), Pere Meroño parla de Llums del capvespre, el darrer film d’Aki Kaurismaki. Considera que ens mostra la cara més realista de l’idealitzat estat del benestar finlandès i la valora com una pel·lícula directa, clara (..); sense barroquismes, amb els mots justos
Al seu setmanal "Quadern de Cinema" (Avui, 6 de gener de 2007), Esteve Riambau surt en defensa de Babel, de la qual diu que és una de les grans pel·lícules d’aquest any. I ho diu dos dies després que Carlos Losilla, a la seva crítica titulada "Els excessos de l’ambició" (Avui, 4 de gener de 2007), acusés el film
Val molt la pena que entre tots adobem el debat, el contrast d’opinions i que hi reflexionem, sobretot quan es genera sobre qüestions de fons i a partir de propostes com la de Babel. No estem davant d’una qüestió de "gust": no és allò d’ "a mi m’agrada; a tu, no". L’amic Àngel Quintana m’ha enviat
El 5 de gener de 2007 s’estrena a Catalunya, les Illes i País Valencià, Marie-Antoinette de Sofia Coppola (no deixa de ser curiós que hagin esperat a estrenar la pel·lícula sobre la reina decapitada, just el cap de setmana de Reis). I el diari Avui del diumenge 31 de desembre de 2006, en fa un
Imma Merino, en el seu article de Babel, publicat al full de mà del Cinema Truffaut -sala que gestiona el Col·lectiu de Crítics de Girona- centra l’atenció inicialment en el guió de Guillermo Arriaga, que qualifica d’artefacte narratiu. Remarca que, com a Amores perros i 21 grams (..), un accident repercuteix en diverses vides relacionades pel demiürg
Babel, d’Alejandro González Iñárritu, s’ha convertit en una pel·lícula important. Tot fa pensar que jugarà un paper notable en la cursa dels Òscar, oimés des que ha encapçalat la llista de nominats als Globus d’Or. Ja a Canes, va endur-se el premi al millor director, etc. Prova de la importància que se li està donant la
Basada en l’obra de Joseph Conrad, Gabrielle segueix la deriva existencial d’una parella parisenca a la França de la belle epoque, en què el tedi amaga passions inconfesables. Patrice Chéreau focalitza l’atenció en la parella que formen Isabelle Huppert (Gabrielle) i Pascal Greggory (Jean), corcats per la fredor emocional. Àngel Quintana (El Punt, 25.12.2006) parla del
KIM Ki-duk, el director sud-coreà que va causar impacte amb Primavera, estiu, tardor, hivern… i primavera / Bom yeoreum gaeul gyeoul geurigo bom / Primavera, verano, otoño, invierno y… primavera / Printemps, été, automne, hiver et … printemps / Primavera, estate, autunno, inverno e… ancora primavera (2003) i que poc després ens lliuraria la magistral
Rèquiem, de l’alemany Hans-Christian Schmid, va guanyar el premi a la millor pel·lícula i el premi José Luís Guarner, de la crítica cinematogràfica, en la darrera edició del Festival de Sitges i la protagonista, Sandra Hüller, va ser guardonada com a millor actriu del certamen, com ja ho havia estat, per aquest mateix paper, al Festival de
Víctor Alexandre (Tot Sant Cugat, núm. 1036, d’01.12.2006) assegura que, en la ment de l’espectador que veu Borat, volta l’esperit de Michael Moore, però la visió Borat ofereix de la societat nord-americana és molt més estripada que la de l’autor de "Bowling for Columbine". Primer, Alexandre ens presenta Sacha Baron Cohen, el factòtum d’aquest film, de
"Torre de Babel" és el títol de l’article en què Judith (espaiisidor.blogspot) comenta de manera divertida el desgavell "lingüístic" de les nominacions dels Globus d’Or. Un article, que us en recomano del tot i que, al meu entendre, demostra una vegada més el caire obsolet de les convencions arcaiques que, sobre nacionalitat de produccions i identitats cinematogràfiques,