Va passar per la Quinzena dels Realitzadors de Canes 2022, aquesta història d’amor i de fantasmes, “Falcon Lake“, òpera prima de l’actriu i artista plàstica quebequesa instal·lada a París, que ara arriba a casa nostra. Sinopsi: En Bastien, adolescent parisenc, passa les vacances amb la família en una cabana al costat d’un llac del Quebec.
(..) una pel·lícula sobre la necessitat de creure sempre en la utopia, sobre la importància de la solidaritat i sobre el retorn a la moral davant del buit estètic. Moretti desfila i balla. Fabrizio di André canta la bellíssima ‘Canzone dell’amore perduto’, Aretha Franklin és evocada a partir de ‘Fever’ i el passat és present
Va cridar l’atenció a Canes, va guanyar el premi (no oficial) Europa Cinemas a la Millor Pel·lícula Europea de la Quinzena dels Cineastes. I finalment s’ha estrenat a casa nostra. És “Creatura“, d’Elena Martín. En aquest apunt recullo les reaccions que hi van haver a Canes, unes quantes entrevistes a la directora i articles publicats
“Passages“, d’Ira Sachs, es va presentar a la secció Panorama del Festival de Berlín i ara s’ha estrenat a Catalunya. Es tracta d’una nova pel·lícula del sensible, cinematogràfic, director nord-americà Ira Sachs, rodada amb actors europeus i que està causant sensació. Sinopsi: Durant el seu últim dia de rodatge a París, el director de cinema
“De pis en pis, la vida passa“, ha titulat Imma Merino. “El geni del cinema coreà ens convida a buscar pis nou“, diu Gerard Casau. Parlen d’ “A dalt de tot” / “En lo alto” / “Walk Up” / “Tab”, pel·lícula de Hong Sang-soo, que s’ha estrenat en VOSC a Catalunya. Sinopsi: Un director de
El 25 de maig de 2022, van arribar des del Festival de Canes tot de senyals d’admiració d’una pel·lícula anomenada “Godland“, del cineasta islandès Hlynur Pálmason (que el 2019 ja havia cridat l’atenció amb Un blanco, blanco día, presentada a la Setmana de la Crítica de Canes) i, alhora, van arribar tot d’exclamacions pel fet
S’ha estrenat en VOSC i en versió doblada “Algun dia ens ho explicarem tot“, d’Emily Atef (projeccions arreu del país), procedent del Festival de Berlín. Sinopsi: Una granja a la frontera alemanya que fa poc va deixar de ser una frontera, l’estiu de 1990. Els familiars d’Occident fan visita i tothom està fent camí en
L’última pel·lícula que va fer el jove actor Gaspard Ulliel abans de morir (en un accident a la neu), “Más que nunca” / “Plus que jamais”, d’Emily Atef, que avui s’estrena a Catalunya, és com un bumerang del destí, perquè el paper que hi fa és el de company d’una dona (Vicky Krieps) amb una
No vaig a veure una pel·lícula doblada al castellà quan l’han doblada també al català. En el cas de “Barbie”, de Greta Gerwig, hauria de fer quilòmetres de cotxe fins a Mataró per veure-la en versió catalana. Fa anys, quan hi hagué el fracàs de la llei Tresserras del cinema, pel que fa a garantir
Hi ha hagut bon rebombori mediàtic per l’estrena conjunta de “Barbie”, de Greta Gerwig, i “Oppenheimer”, de Christopher Nolan, dues produccions importants de Hollywood amb certa petja d’autor. Recullo aquí articles publicats sobre “Oppenheimer“, cinta el tràiler de la qual hem vist molt anticipadament als cines i que, francament, lluny d’engrescar-me a anar-la a veure,
“El regreso de las golondrinas” / “Le retour des hirondelles” / “Terra e Polvere” / “Return to Dust” / “Yin ru chen yan”, de Li Ruijun, podria haver guanyat al Festival de Berlín l’any que ho va fer “Alcarràs”, segons que ens diu algun cronista que hi va ser, i va guanyar l’Espiga d’Or al
Ahir divendres es va estrenar al Cinema Truffaut de Girona “El caftan azul” / “Le bleu du caftan”, de Maryan Touzani, que d’aquí 2 dies podrem veure també per Filmin. Sinopsi: En Halim fa temps que està casat amb la Mina, amb qui regenta una botiga de caftans tradicionals a la medina de Salé, al
No solc parar esment de les crítiques publicades sobre les superproduccions hollywoodienques. Però “Indiana Jones i el dial del destí‘, que s’ha estrenat doblada al català, no tan sols va cridar l’atenció al Festival de Canes d’enguany, sinó que, ran de l’estrena a casa nostra, la crítica nostrada n’ha parlat… En aquest apunt, a més
“Los osos no existen“, de Jafar Panahi, Premi Especial del Jurat a la Mostra de Venècia, construeix dues històries d’amor paral·leles on els desitjos de les parelles es veuen frustrats per obstacles ocults i inevitables, la força de la superstició i la mecànica del poder. Àngel Quintana, al “Full de sala del Cinema Truffaut”: La
Genki Kawamura va guanyar el premi a la Millor Direcció al Festival de Sant Sebastià amb “A Hundred Flowers” / “Hyakka”, que ja fa uns dies ha arribat a les nostres pantalles. En el seu debut com a director amb “Hyakka”, que significa “Cent flors”, tal com el títol internacional, “A Hundred Flowers”, [Kawamura] s’esforça