Pols d'estels

Des de la Universitat de València hem col·laborat amb 5 tallers per a estudiants de secundària i batxillerat que s’ha desenvolupat a les aules del Centre Internacional UV.

Dilluns 10 de novembre José Antonio Villena Gómez i Natalia Conejero Ortega del Museu UV d’Història Natural ens portaren el taller Tecnologia 3D aplicada a la identificació de minerals. Els minerals poden ser caracteritzats amb diferents propietats químiques, físiques i òptiques, encara que no sempre són senzilles d’obtindre o resulten ser determinatives en la identificació.

En l’activitat es proposava muntar de forma econòmica una balança hidroestàtica per estimar la densitat relativa o pes específic dels exemplars mineralògics, dada molt estable i precisa que, a més a més, pot ser corroborada amb la resta de propietats físiques com la duresa, el color de la ratlla o la brillantor del mineral. Calia muntar la balança i veure quants minerals es podien identificar en dues hores.

Dilluns 11 de novembre Ángel Morales Rubio i Gianni Gallello dels departament de Química Analítica i del de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga respectivament ens portaren el taller Arqueo-Química: desxifrant Matrix. Es tractava de conéixer per a què serveixen les anàlisis de Raigs-X i de l’Espectroradiòmetre a l’hora d’estudiar materials arqueològics (ceràmica, os, pedra, pintura, metalls, etc.).

De manera amena, es prepararan diferents mostres que es mesuraran explicant com funcionen els instruments emprats i com s’interpreten els resultats obtinguts. D’aquestes anàlisis se’n poden determinar moltes dades de les comunitats i civilitzacions del passat, les seues rutes comercials, l’origen dels seus edificis i eines, com vivien, s’alimentaven i morien.

El dimecres 12 de novembre Enric Marco del departament d’Astronomia i Astrofísica i Marcelino Álvarez i Paco Pavia de l’Agrupació Astronòmica de la Safor presentaren el taller Astronomia: Sol i eclipses, una activitat a l’aula per parlar del fenomen dels eclipsis solars fent referència al pròxim eclipsi total solar del 12 d’agost de 2026. Es van explicar les seues principals característiques i com observar-lo de manera segura. Després l’activitat es va complementar amb una observació del Sol amb diversos telescopis des de la terrassa de l’edifici.

El dijous 13 de novembre Sergi Maicas del departament de Microbiologia ens portà el taller Microbiologia a l’escola. L’objectiu del taller era avaluar la presència dels microorganismes al nostre cos i a l’entorn. El taller pràctic constava de tres activitats: 1) cerca de microorganismes en diferents parts del cos, especialment a les mans 2) detecció de la presència de microorganismes en la nostra roba o les nostres sabates 3) aïllament de microorganismes presents en l’aire així com en diferents superfícies i ubicacions de l’escola.

I finalment el divendres 14 de novembre personal del departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia ens presentaren el taller Com s’elaboren els medicaments? Els estudiants van conéixer què li passa al medicament a l’interior de l’organisme. Els donaren respostes a preguntes com ara “sap el medicament on ha d’anar?” I finalment elaboraren una forma farmacèutica (placebo) a petita escala, utilitzant material de laboratori i treballant de manera adequada.

Durant els primers dies d’agost hem continuat la nostra ruta estival pels parcs naturals valencians per conscienciar els visitants i l’administració de la necessitat de protegir el cel nocturn de les zones naturals dels efectes nocius de la contaminació lumínica.

Així que la vesprada del 2 d’agost de 2025 arribarem a Coratxà, el cor del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, per fer una xarrada de conscienciació a un grup de visitants, observar els astres amb un telescopi i recórrer les constel·lacions amb les històries mitològiques dels antics grecs.

Com sempre ens allotjarem en l’Hostatgeria Sant Jaume de Coratxà, poble que just celebrava un sopar popular. Tanmateix la festa no afectà les nostres activitats posteriors ja que la xarrada s’havia de celebrar a l’església de Sant Jaume, situada sobre un promontori a uns 200 metres del nucli urbà. Es tracta d’un temple d’estil Reconquesta, la construcció del qual està datada entre el 1240 i el 1260.

Abans de la xarrada programada a les 21 h, poguérem observar la bellesa de la posta de Sol que ens demostrà que l’explanada en pendent davant de l’església pot ser un bon lloc d’observació de l’eclipsi total de Sol de l’any que ve.

Aquesta vegada, a la xarrada n’eren pocs ja que alguns dels visitants apuntats a l’activitat ja l’havien sentida la setmana passada a Penyagolosa però, així i tot, volien participar en l’observació. Sembla que ja tenim un grup de fans!

L’església de Sant Jaume és un indret magnific per fer xarrades, menut, recollit i sense gran finestres que enlluernen la pantalla de projecció. Marivi, la tècnica del Parc, ens presentà, i recordà que ja fa anys que venim cada estiu al Parc (des del 2014) i que, per tant, som ja una de les activitats clàssiques de l’estiu del Parc.

Durant la xarrada recordàrem que la llum artificial nocturna és un contaminant ambiental al que hem de tractar com als altres contaminants. Cal posar-los límits i tractar-los amb cura. Utilitzar la llum artificial durant la nit just on, quan i quant de temps siga necessària. Tanmateix en la vida diària ens trobem amb aberracions lumíniques com ara poliesportius que enllumenen tot el barri, projectors al cel en totes les festes, enllumenat vial que impacta en les façanes dels habitatges (intrusió lumínica), llums sobre les platges i la làmina d’aigua, aparcaments buits enllumenats tota la nit o llums de seguretat excessives.

La contaminació lumínica afecta a la vida silvestre i a la salut humana. Com a exemples dels problemes que comporta la llum artificial nocturna, podríem destacar en aquests moments:

En un article publicat fa poc s’ha demostrat que les fulles dels arbre ixen abans i cauen més tard en els nuclis urbans que en les zones rurals. Això pot tindre conseqüències sobre la pol·linització i sobre la resistència contra les gelades primerenques. A més a més els insectes voladors, que s’orienten a la nit per la diferència de la dèbil lluminositat de la Lluna i les estrelles amb la foscor del terra i la vegetació, són capturats per les lluminàries que troben en el seu camí i moren envoltant-les fins l’esgotament.

La salut humana se’n ressent per la intromissió dels llums dels carrers, l’anomenada intrusió lumínica, que pot provocar diverses patologies com insomni, estrés, depressió, i en casos extrems augment d’alguns tipus de càncer.

També parlarem de l’etern mite que associa seguretat i llum. Els experts de la seguretat són els criminòlegs i són ells els que propugnen que la seguretat està més associada a la visibilitat: veure i ser vist. Veure qui tens al teu voltant i ser vist pels altres és un dels principals principis de la seguretat personal. Així que omplir una ciutat de llums blancs ultrapotents no soluciona els problemes delinqüencials. Només hem de veure que ha passat amb les autoritats de la ciutat britànica de Leeds que canviaren l’antiga il·luminació de llum de sodi (groga) per 80000 LED blancs amb la pretensió de reduir la delinqüència un 20%. Deu anys després aquesta realment ha baixat un 3% +/- 5%, és a dir s’ha quedat com estava. Que no ens venguen solucions fàcils als problemes sense estar avalades pels experts.

Després de la xarrada i amb el telescopi muntat, ens dedicàrem a veure el quart creixent de la Lluna, la nebulosa anular de la Lira, el doble cúmul de Perseu, la doble estrella d’Albireo, etc. mentre jo contava històries mitològiques dels disbarats del déu Zeus amb les dones mortals i immortals. Durant aquests activitats la rabosa Lucy es passejà sense vergonya ni por entre els visitants, per a goig sobretot dels xiquets presents.

Llàstima que aquesta vegada  el cel nocturn de Coratxà no ens acompanyà com calia. Cap a mitjanit els núvols que s’havien mantingut més o menys estables cap al sud, acabaren invadint tot el cel. Gràcies a Marivi, tècnica del Parc i a Carles Martínez de la Hostatgeria Sant Jaume. per ser tan amables amb nosaltres.

De l’article:

“Poden venir un milió de persones”: pobles sencers llogats i preus pels núvols un any abans del gran eclipsi. VilaWeb 12 agost 2025.

Alba Tebar Gutiérrez

El 12 d’agost de 2026, d’ací a exactament un any, els Països Catalans rebrem un regal únic i excepcional: un eclipsi solar total que es podrà veure al sud de Catalunya, al nord del País Valencià, i a les Illes. Es podrà veure totalment en grans ciutats com ara Lleida, Tarragona, València, Palma, Castelló de la Plana i Ciutadella, però, en canvi, si sou a Barcelona o a Andorra, solament el veureu parcialment, i l’efecte visual és molt diferent.

Fora dels Països Catalans i una franja de la península ibèrica (Galícia, Castella-la Manxa i l’Aragó), l’eclipsi sencer es podrà veure en pocs llocs del món, concretament, a part de Grenlàndia i Islàndia, uns indrets més inhòspits, amb pitjor clima i no tan preparats per a una arribada en massa de gent.

Milers de persones vindran de tot el món a casa nostra per veure l’eclipsi. Ací no s’ha pogut veure d’ençà del 1905, i no en tornarem a veure cap fins el 2180. “És un esdeveniment que no han viscut els nostres avis i que no viuran els nostres néts. Per tant, és un relat emocional únic, personal, que transmetrem a les generacions futures”, detalla Aleix Roig, del Parc Astronòmic de Prades.

És precisament aquesta aura d’excepcionalitat i transcendència la que ha desencadenat una bogeria col·lectiva per a no quedar-se sense lloc per a observar l’eclipsi solar total. Ara, quan encara falta un any per al 12 d’agost de 2026, els experts diuen que ja hi ha pobles sencers llogats, i les reserves d’allotjaments han augmentat exponencialment en les poblacions on es podrà veure més bé l’eclipsi.

Una saturació turística extraordinària

Casa nostra és una destinació turística de primer ordre, i l’eclipsi passarà pel nord del País Valencià, el sud de Catalunya, i les Illes, indrets molt visitats habitualment. Tal com advertia el divulgador científic Joan Anton Català en una entrevista a VilaWeb, tindrem un còctel molt interessant: un eclipsi total de sol, que és molt rar de veure, i, a més, un 12 d’agost, punt culminant de la temporada turística d’estiu. “Ja hi ha grups, sobretot de nord-americans, que fa mesos que han reservat pobles sencers de l’Aragó i Catalunya”, remarcava.

Segons Airbnb, s’ha registrat un augment d’un 830% de les cerques d’allotjaments rurals que són en la zona en què es veurà totalment l’eclipsi. Segons que explica la plataforma, el fet que el 75% dels indrets on es veurà l’eclipsi siguin en terreny rural fa que no hi hagi gaire infrastructura hotelera i que els petits propietaris dels allotjaments es puguin beneficiar d’aquest augment significatiu de la demanda. Airbnb detalla que alguns dels destins més buscats dels Països Catalans són Reus (Baix Camp), Ares dels Oms (Serrania), Morella (Ports) i Valldemossa (Serra de Tramuntana). De fet, Valldemossa és entre els deu destins més cercats per a veure l’eclipsi solar del 2026.

A més, Airbnb oferirà experiències relacionades amb l’eclipsi i el cel nocturn, com ara rutes astronòmiques i observacions guiades. I no són els únics que es preparen per treure’n un benefici econòmic. Agències de viatges especialitzades com ara The Ventourist ja han posat a la venda un paquet d’experiències per a gaudir de Mallorca del 9 al 14 d’agost de 2026, emmarcant-ho en l’eclipsi. “Sigueu testimonis de l’eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026 en una barca tradicional a la Mediterrània”, detallen a la pàgina web. El preu per persona d’aquest paquet d’experiències s’enfila als 6.280 euros.

La major part dels turistes interessats a gaudir de l’eclipsi prevenen dels Estats Units i del Regne Unit, seguits de prop pels habitants de l’estat espanyol, segons Airbnb. També hi ha un interès creixent per part dels turistes de França, Alemanys, els Països Baixos, Itàlia, el Canadà, Eslovàquia i Bèlgica.

Penjar el cartell de complet

“Imagina’t la bogeria del tema de l’eclipsi, que ha fet que gent dels Estats Units reservessin hotels a Prades. Hi ha hotels que ja fa mesos que estan complets”, diu Roig. De fet, l’Ajuntament de Prades adverteix que ja hi ha alguns allotjaments de la zona que han hagut de penjar el cartell de complet per aquelles dates. I l’Ajuntament de Morella explica que tenen grups d’anglesos entre trenta persones i quaranta que fa mesos que van reservar allotjament en un hotel. Tot i que encara no disposen de dades concretes, auguren un augment molt pronunciat de la demanda en aquestes dates.

A les Illes, hi ha hotels que van rebre reserves amb dos anys d’antelació. Per exemple, l’Hotel Esplèndid, a Port de Sóller, ja ha llogat el 65% de les habitacions disponibles per a la setmana del 8 al 15 d’agost de 2026.

Podem comprovar nosaltres mateixos l’augment de demanda d’allotjaments arreu dels Països Catalans en aquestes dates. Tot i que és cert que encara hi ha uns quants allotjaments disponibles, es nota a primer cop d’ull una disponibilitat molt més escassa que no és habitual en certs pobles situats en punts clau d’observació de l’eclipsi.

Continua a l’article:  “Poden venir un milió de persones”: pobles sencers llogats i preus pels núvols un any abans del gran eclipsi Alba Tebar Gutiérrez. VilaWeb, 12 d’agost 2025.

Aneu preparant-vos. De hui en un any, el 12 d’agost de 2026, molts valencians tindrem la sort de trobar-nos sota l’ombra de la Lluna. Un preciós eclipsi de Sol ja està esperant-nos a només 365 dies.

Un eclipsi total solar succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment el Sol vist des d’un punt concret sobre la superfície terrestre.  L’ombra de la Lluna enfosqueix una àrea d’uns centenars de quilòmetres de diàmetre en la qual la visió del Sol desapareix i, per tant, es fa completament de nit. Com que la Terra gira i la Lluna es mou al voltant de la Terra, aquesta taca fosca d’ombra es desplaça sobre la superfície terrestre i forma una ampla banda de foscor anomenada banda de totalitat que pot tindre milers de quilòmetres de llargària.  Això només pot passar durant la fase de lluna nova, quan el Sol i la Lluna estan alineats. Anualment ocorren, com a mínim, dos eclipsis solars en algun punt del planeta, tot i que aquest nombre pot arribar fins a cinc. Els eclipsis solars totals són estranys en un lloc particular, com per exemple on vius, perquè l’ombra de la Lluna només segueix un camí curt al llarg de la superfície i un 70% de la superfície de la Terra és zona marina.

Doncs estem de sort, ja que just en un any, el 12 d’agost de 2026, gran part del nostre país es trobarà dins de la banda de totalitat d’un eclipse total de Sol.

Aquell dia l’ombra de la Lluna impactarà primerament el nord de Sibèria (Rússia), passarà prop del pol Nord, fregarà la costa est de Groenlàndia, cobrirà la part oest d’Islàndia, incloent la capital Reykjavik, travessarà l’Atlàntic i arribarà a la península Ibèrica per les costes de Galícia i Astúries. La banda de totalitat travessarà Castella-Lleó, enfosquirà ciutats com Valladolid, Sòria, Lleó o Burgos, arribarà a Aragó (Saragossa, Terol) i Catalunya (Lleida) per arribar finalment al País València. La costa de la Mediterrània es farà fosca entre Vilanova i la Geltrú al nord i Cullera al Sud. Les illes Menorca, Mallorca i Eivissa seran els darrers llocs on l’eclipsi serà visible.

L’últim eclipsi total de Sol que pogueren veure els valencians va ser el 30 d’agost de 1905 que va fer nit en ple dia entre el nord de la ciutat de València i el sud de Tarragona, estant el màxim de l’eclipsi a Alcossebre. Com que fa ja 120 anys d’aquest eclipsi, cap valencià viu ha vist cap eclipsi solar sense moure’s de casa.

I que veurem?

Mentre la Lluna va cobrint el Sol veurem un eclipsi parcial. Amb protecció ocular (ulleres d’eclipsi o telescopi o càmera amb filtre solar) el Sol es veurà com una lluna minvant o forma de plàtan. Però en el moment en que la Lluna tape completament el Sol, es farà de nit de sobte, i la dèbil corona solar es deixarà veure. El Sol deixarà pas a un cercle fosc envoltat d’un halo brillant amb rajos lluminosos com s’observa a la imatge inicial d’aquest post. Serà el moment de treure’s les ulleres d’eclipsi per admirar el fenomen que durarà un poc més d’un minut o minut i mig. En acabar de passar la Lluna sobre el disc del Sol, es tornarà a veure’s l’eclipsi parcial.

S’ha de tindre molt clar que l’eclipsi total serà només visible dins de la banda de totalitat. Fora d’aquesta només es veurà com a eclipsi parcial. El sud de la banda de totalitat arribarà a la costa  mediterrània, a la part nord del riu Xúquer. Per tant, qualsevol població al sud, per prop que estiga, no veurà l’eclipsi total, és a dir, no es farà de nit. Per exemple, Tavernes de la Valldigna, des d’on la Lluna cobrirà el 99,9989% del disc del Sol només veurà un eclipsi parcial. En el punt màxim del fenomen s’arribarà a veure només una finíssima línia del disc solar que serà prou per a que no es faça de nit. A Tavernes no hi ha eclipsi total de Sol. Si es vol veure l’eclipsi cal moure’s cap al nord.

Hi ha, a més, un problema afegit. L’hora de l’eclipsi del 12 d’agost del 2026 serà a les 20:33. Com que la posta de Sol serà a les 21 h, la Lluna cobrirà completament el Sol just una mitja hora abans de la posta. Per tant, el Sol estarà molt baix, a només uns 4º d’alçada que correspon al gruix de 3 dits disposats de manera horitzontal amb el braç estirat. Oblideu-vos de veure el fenomen celeste si teniu muntanyes, arbres o edificis en direcció a l’oest. Un bon criteri per saber si un lloc és apte per contemplar l’eclipsi, estant ja dins de la banda de totalitat, és tractar de veure la posta de Sol aquests pròxims dies d’agost. Si veieu pondre’s el Sol en l’horitzó oest, l’any que ve podreu gaudir allí mateix de l’eclipsi total.

Un lloc pròxim a Tavernes per veure l’eclipsi total de Sol podria ser, per exemple, els camps d’arròs de Sueca o la part superior de la muntanya de Cullera. Aquests indret, però, estan molt prop de l’extrem inferior de la banda de totalitat i el fenomen només durarà allí uns 20 segons.

Molt millor, si amb temps planifiqueu un viatge cap a l’interior del País Valencià o cap a l’Aragó on l’eclipsi durarà més i el Sol estarà més alt. Les possibilitats per veure l’ocultació celeste són nombroses.

Article: Com mirar de manera segura un eclipsi de Sol.

Foto inicial: Luc Viatour / https://Lucnix.be

No és un secret que el Parc Natural de la Tinença de Benifassà és un indret singular. No només per la seua biodiversitat, els paisatges agrests, els camins de la muntanya, els llocs per descobrir dels que tan bé tenen cura els tècnics del Parc. Cal destacar també la qualitat del seu cel nocturn, ben fosc fora dels nuclis de població. Llevat dels dies de Lluna plena, la Via Làctia és visible sense esforç a tot arreu del Parc i la visió dels estels ens deixa bocabadat. La nit encara existeix a la Tinença.

De la necessitat de la nit i de la preservació del cel fosc al Parc Natural en parlàrem el passat 10 d’agost, invitats pels tècnics del Parc. Ja fa uns anys que, en arribar agost, ens hi acostem per xarrar de la nit i de les seues amenaces per culpa de l’enllumenat excessiu, en especial amb leds blancs. Enguany hem estat a Bel, un nucli de població del parc que des del 1972 forma part del terme municipal de Rossell. A una altitud de 953 m i una superfície de 17,09 km², Bel és un dels set pobles que conformen la Tinença de Benifassà, una subcomarca històrica declarada parc natural.

El petit poble ens acollí al bar situat a l’únic carrer del poble i allí explicàrem les generalitats del problema de la contaminació lumínica, com la societat actual ens fa creure que més llum a la nit és signe de més riquesa, més seguretat, més hores d’estar amb la família i amics. Tanmateix la majoria són mites ja que més llum a la nit, no necessària massa vegades, implica més malbaratament energètic, no ens fa més segur sinó només ens dona alguna sensació de seguretat i, sobretot ens causa pèrdua d’hores de son. La llum artificial nocturna actua inhibint la secreció de l’hormona melatonina i la seua manca és la causa de moltes malalties relacionades amb la son, com l’insomni, depressió, problemes cardíacs i augment del risc d’alguns tipus de càncer.

I això sense tindre en compte que la llum artificial nocturna és un factor estressant per a la vida silvestre. Els animals i plantes no han viscut mai en un nivell lumínic nocturn tan elevat. Actualment s’estan descobrint molts efectes negatius sobre l’alimentació, reproducció, migració, malalties com demostren nombrosos estudis científics recents. En moltes zones naturals les nits ja no són fosques i els animals tendeixen a estar més hores actius per menjar o caçar com els agrons blaus, o fugen de les zones brillants com algunes espècies de ratpenats, o xoquen contra edificis enllumenats com els ocells migradors.

Per altra banda destacàrem el meravellós cel nocturn del Parc Natural. Tanmateix els nuclis de població no sempre tenen la consciència de preservar la nit i instal·len intensos llums led de llum blanca, sobretot en les zones monumentals. Amb  l’ajut del mapa del projecte RALAN-Map EU, que ha aconseguit un mapa calibrat d’alta resolució de la Península Ibèrica gràcies a l’ús de dades proporcionades pel satèl·lit SDGSAT-1 posàrem l’exemple de Rossell, que vist des del satèl·lit, s’observa que sembla que disposa de potents projectors en la zona monumental nord del poble.

En acabar la xarrada ens aturarem per parlar uns minuts de l’eclipse de Sol del 12 d’agost del 2026 que en el Parc Natural serà total. El gran problema serà que la totalitat esdevindrà a les 20:30 amb el Sol a només 4º d’alçada, ben arran de les muntanyes.

Després de sopar ens retrobàrem en el mirador del final del poble que es troba orientat cap al nord. Amb la llum del poble apagada el cel nocturn era espectacular. La Lluna creixent, cap al sud, sobrevolava lleugerament les teulades del poble i va ser difícil d’observar en algun moment. L’eixida de Saturn amb l’anell de gaidó i l’obtenció de la imatge de la galàxia del Remolí o M51 va emocionar al públic present. I mentre la gent esperava el seu torn per mirar pel telescopi o mentre tractava de captar algun traç d’un meteor dels Perseids vàrem contar les històries mitològiques de la Via Làctia, l’Escorpí, el triangle d’estiu i la saga de Cassiopea.

Gràcies al Parc Natural de la Tinença de Benifassà per convidar-nos, a Vanesa, tècnica del Parc, per fer-nos-ho tot ben fàcil i a la gent que ens acompanyà per gaudir de la nit amb nosaltres.