El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Arxiu de la categoria: 07. Els in-directes del Cau

La Pipa de l’Ós

Deixa un comentari

La broma de la proximitat manté les imatges sota una falsa boirina. Serà el fum que despren el tabac de la pipa d’un ós rejovenit per la visió de terres ferèstegues i salvatges prop de casa?

La Pipa de l’Ós pot ser una proposta de ruta per aquells que, acabada la transpirinenca de Giroguies als Plans de Boavi, vulguin acabar de completar dues setmanes de trekking pels Pirineus. La combinació seria amb la travessa de la Porta del Cel i, aprofitant, com jo vaig fer per fer nit a Tavascan.

Si teniu sort, podeu trovar-vos amb la Festa Major d’aquest bonica població de la Ribera de Cardós.

Ull amb la Porta del Cel, però. És un recorregut força exigent. Físicament, algú que hagi fet la Núria-Boavi de Giroguies no hauria de tenir cap mena de problema per fer-la, però cal tenir la vista clara i ser capaç de llegir la natura: Una de les facetes més interessants d’aquesta proposta circular pel Pirineu Central Català és la manca de senyalització en alguns trams i la necessitat d’usar mapa, brúixola i altímetre o GPS per tal de seguir el camí sense anar a petar a l’Artiga o als Plans de Boaví.

L’avantatge d’acabar cada etapa en un refugi guardat permet acarar les caminades amb plena forma i descarregar pes a la motxilla (no cal portar menjar i amb una bossa de 30 litres es pot portar el material necessari per fer el camí).

Les jornades poden allargar-se més de 8 hores al dia -en alguns casos poden anar una mica més enllà, sobretot en l’etapa de Certascan a Pinet i de Vallferrera a Tabascan) pel que tampoc s’hi val a encantar-se gaire pel camí.

Ull a la crida dels 3000! L’etapa de Pinet a Vallferrera ens deixa a l’abast de la mà una colla de 3000 (la Pica, el Verdaguer, el Montcalm, el Sotllo, la Punta Gabarró, …). Cal tenir en compta que la baixada fins al refugi de Vallferrera és llarga, que es ve d’una etapa "trencacames" com és la de Certascan a Pinet i que l’etapa següent -si no es troba el coll de la Llacuna- també és d’una duresa física i psíquica considerable. No s’hi val a encantar-se per la crida dels 3000 ni d’estar-se massa temps fent-se fotos a la creu de la Pica. És una ruta de diversos dies i l’encant de l’alçada pot deixar-se per una altra ocasió.

Seguint aquestes humils recomanacions d’algú que ha fet la Porta en solitari i h viscut l’exsperiència d’altres "porters" en els refugis del camí, l’experiència és inolvidable i et dóna una altra perspectiva en les travesses organitzades entre refugis. A més a més, la motxilla que et donen en acabar-la està força bé, no?

Algú s’anima a fer la Pipa?