Toc de sometent!
Deixa un comentariJo prou que tenia l’oreia possada al campanar, però, clar, cap allà la banda del Vilar també se senten les campanes de Vilalleons i Viladrau tú? Bé, que fent la beguda de la tarda sóta un roure no l’he sentit, el toc, no? Sort que ha vingut en Ferran de Can Cuní a buscar-me, que si no?
I tot era córrer, llavors, que la colla d’en Toca-sons ja era a la vila fent-ne de les seves. M’han contat que han buidat un bot de ví, que s’han afartat de coca de recapte al forn i que n’han deixat alguna ben satisfeta i tot, tu? I com bramava l’agutzil! Mal ànima! Com hi ha món! A aquestes hores de la tarda i al fill del Virrei bramant com una verra paridora!
El capità ens ha fet formar a la plaça i ens ha fet cantar no sé què del sometent valent i que en Toca-sons ja és ben mort i no sé quines coses més. I vinga corre, i vinga trabucades bandoleres per allà vaig a la vila. Ens els hem trobat, sí! Cara a cara, oi tant!. Però recoi, quina sorpresa. Però si aquell no és en Cintet de Can Sellés, el sastre! Oi tant, que l’és! I aquell, aquell és l’heureu Riera! Va parir, si són tots del poble! Ara si que no entenc res de res. Però no eren uns desmenjats de fóra que ens venien a fer mal! O, però que diu aquell, que m’ha dit que porto banyes de pam. Ja veuràs, ja, fill de la gran bossa. I ja en Toca-sons que galleja i per galls nosaltres que deixem les armes. Amb les mans, com els homes. Va parir! Ah! Que diu que d’un amb un, doncs som-hi, d’un amb un. Ja es barallen per aquí, ja es carden gardeles per allà. Vinga que ja és nostre. Coi! Que fan que se’ns el queden. Ane-m’hi tots, correm. Pam! Pum! Pim! Coi! Però si n’hi ha d’armats. Marxem, marxem, que encara ens cardaran algun tiro al cul.
…
No hi ha manera. Però clar, és dificil fotre d’hòsties a qui t’era veí. Vols dir que si el Batlle no hagués estat tant dur amb en Cintet de Can Sellés, seria voltant boscos darrera en Toca-sons? Vols-t’hi jugar que l’hereu Riera seria a casa si no hagués estat per aquell dropo que li va robar bous i esquetlles en nom del Virrei? No ho sé, l’Agutzil no para d’escridasar-nos com ahir a la tarda. Però on era en cametes mentres lluitavem a mitja vila, eh? On era? Refotre en el diable i el setial que l’aguanta sota terra!
…
Que diu? Que en Toca-sons és a plaça i vol fer-los ballar a la seva tonada? Au! Tots cap a plaça que hi tinc la dona i la canalla de festa! Ai! Mare de Déu Senyor que ara si que l’hem feta bona. Prou que corriem, prou! Però hem fet tard. Sort n’hi ha del poble, sort. Distret com estava el bergant amb la seva dansa, que me l’han près, tu. Si, ben amarrat i carregat que me l’han portat a l’Agutzil. Que feliç que estava la minyona del Virrei! I ja el tenim amb nosaltres. L’hem de portar a judici, que si no té desperdici, aquest any també el volen penjar!
Prou que ha intentat escapolir-se el brètol, però tenim tantes ganes que s’acabi la comèdia que no, no marxarà pas, que si marxa encara tocaran altra volta a sometent. A la propera Universitat haig de dir-ho, tu? Quan estem tots a plaça per decidir les coses de la vila, haig de dir que hauriem de fer-ho d’una altra manera. Que jo ja n’estic cansat de correr amatent rera la campana cada cop que sona. Tots els pares de familia deien que hi haviem d’anar! Tots els caps de casa! Però jo no hi veig mai en Carles de Vilademany i de Cruïles amb naltros voltant carrer! I el Batlle que no és cap de familia, també! No, si sempre n’hi ha que se n’escapen i jo ja n’estic cansat, que darrerament tot són bullangues i naltros hem d’anar-les a solucionar. Sort que em enganxat aquest, però s’ha escapat tota la colla. Vols-t’hi jugar que en busquen un altre com a cap?
…
Uffff! Ja comença el judici. Que diu ara? Que no vol el defensor? Que ho farà un de la colla? Coi! Si hi tenen gent de lleis i tot els corre-muntanyes! Ja en criden tretze pel Jurat i jo que n’acompanyo un. Sembla bona persona, però no el conec pas. Dèu ser d’algun mas!
I el judici que comença i els testimonis que garlen, però ai quina sorpresa que sembla l’Agutzil el culpable! L’advocat i en Toca-sons em volen enrolar el timblar i l’Agutzil destraler que me li fot bastonada: "Tu quiet aquí, que la forca t’espera allí!". L’advocat de la defensa i el fiscal que se les tenen, el jutge no sap que fer, unes mosses han pujat i monten merder! La filla està prenyada i en Toca-sons acusen, però la nena té un pensament i és que a Vic la van farcir i vés per on i vet aquí, que el culpable fou l’Agutzil!"
Ja m’ho semblava a mi que era un mal ànima. Que ha vingut aquí, eaquest faldilletes! Casun l’olla. Haurem d’unir-nos als boscans per defensar el nostre tros de les urpes del Virrei. Jo ja el veig lliure. Que sí, que sí, que ja el veig lliure. La gent del poble clama per la seva ignocència. Ja sento com demanen que pengin l’agutzil! Clar que si. Algú que crida tant i no riu mai no pot ser pas bona persona! Goita com riu el cap dels bandolers! Clar! Com que no té res per amagar!
Però que fan aquests del Jurat! Tenen por a l’autoritat. Em condemnen en Toca-sons, quan la culpa és de l’Agutzil. Tenen por a l’autoritat?
…
Se sent l’olor de sofre de l’Infern, retronen tambors a la Rectoria. L’Agutzil, el botxí i un company del sometent estan a punt de penjar en Toca-sons. Ai! La mare que és allò!? Que s’han obert le sportes de l’infern! Que surten els diables! Ai! Ai! Ai! Que anem tots de pet a les calderes d’en Pere Botero!
De tant de terrabastall, en Toca-sons ha fugit. Bon vent i barca nova. Al proper toc de sometent seré ben lluny. Que no el senti! Si un cas no portaré més el grà a la sagrera. Ja n’estic ben tip. Muira el Virrei! Muira lo mal govern! El mal govern que omple els boscos de pobres ànimes i mal-factors. Deixem la cama! Fill de les brasses! Que em deixis anar! Ai! Recoi! Que marxo cap a l’infern! Mariona, Carmeta, Pepet! Ajudeu-me que se m’emporta sota les brases!
——-
La Festa s’ha acabat, aquest diari de dos dies també, doncs. Espero que t’hagi agradat la transmutació d’un pobre vilatà que viu més enllà del 2000 en un encara més pobre vilatà del 1625 -any amunt, any avall-. Època de penuries, en temps de la Santa Inquisicó, de bruixes, bandolers i gent que malvivia. Només va faltar l’espurna de l’allotjament obligatori de les tropes espanyoles en la Guerra amb els francesos. Fou per allà el 1635 i el nostre Bisbe de Solsona i un parell de Virreis més havien passat damunt del poble a mata i degolla. Cadascun amb alguna nova imposició. Nobles castellans, de sang reial, per sotmetre un poble que va dir prou! Naixia un mite i amb ell, un himne
Apa, que l’any vinent i torne’m. Un nou Toca-sons i un nou Agutzil t’hi esperen. Vindràs, no?