S?OBRE UNA FINESTRA.
21 de maig de 2011
0 comentaris
Avui, és un dia per reflexionar i per somiar. Les concentracions de la indignació, amb la força invencible de la multitud, tornen a obrir la finestra.
Avui, és un dia per reflexionar i per somiar. Les concentracions de la indignació, amb la força invencible de la multitud, tornen a obrir la finestra.
(Per persones lectores foranes: La Torre de l’Aigua és un emblema a Sabadell) Sovint sentim a dir que l’Entesa per Sabadell és diferent. D’entrada sembla una frase feta, tanmateix només cal documentar-se una mica, fer un repàs del seu comportament durant els dotze anys de vida, per constatar que veritablement trenca motlles i s’allunya dels partits convencionals:
“El País” d’avui amb una fotografia actual del Sr.Bustos, inversemblant si considerem la fotografia que utilitza en aquesta campanya (a l’esquerra). A banda, ara ja sabem que l’Antonio Vega decididament ha optat pel perfil Fabra. La resta de candidats/tes mantenen la seva imatge actual, arreglats però sense trampa.
Més d’un miler de persones van participar dijous a la manifestació convocada per la “Plataforma sabadellenca per la defensa de la sanitat” que inclou els sindicats i la Federació d’Associacions de Veïns (FAV). A la marxa s’hi van incorpora persones que treballen al Parc Taulí, entitats i organitzacions polítiques. A banda de les retallades a
L’Antonio Santamaria ha encetat una sèrie en el diari local, on se suposa parlarà cada dia de la campanya electoral a Sabadell. Si el primer apunt en el “Diario” és la mostra d’allò que ens ve, caldrà preparar un bagul per recollir el gran nombre de disbarats previsibles. El títol ja ens fa esbatanar els
Sí, felicitats, perquè finalment ho heu aconseguit, senyors gestors de RENFE.Vint anys després de promulgar-se la llei de supressió de barreres arquitectòniques, s’ha assolit que els trens de rodalies, de pas per Sabadell, estiguin equipats amb portes per l’accés de persones amb mobilitat reduïda, fins i tot, amb cadira de rodes. Sabem que és dur
Ahir divendres, a 2/4 de cinc de la tarda, vam inaugurat l’espai Antoni Farrés, l’alcalde de Sabadell, qui governà la ciutat durant vint anys un cop recuperada la democràcia. Es tracta d’un espai, resolt per l’arquitecte Manel Larrosa, a l’emblemàtic Parc Catalunya i encapçalat per una magnífica escultura, obra del sabadellenc universal Agustí Puig, que
La capacitat del Sr.Bustos per encendre fogueres amb llenya verda és realment extraordinària. Ara acapara els titulars locals amb un acord d’alcaldes a l’entorn de la B-30 per fomentar, diu, la col·laboració entre empreses, universitats i parcs tecnològics. Si ens aturem a pensar en l’abast territorial d’aquesta afirmació, la diversitat d’interessos presents i la multitud
L’Aliança Francesa, a Sabadell, altra vegada fa de pal de paller cultural amb la programació d’un cicle de conferències sobre diferents textos literaris. El passat divendres dia 21 va estrenar la sèrie amb la presència del poeta i traductor valencià Vicent Alonso. Sense esperar-m’ho, vaig gaudir d’una sessió de luxe. Ho dic amb la sorpresa
Carme Molinero i Pere Ysàs, autors del llibre “Els anys del PSUC. El partit de l’antifranquisme (1958-1981)”, en el transcurs de la seva presentació a la Fundació Bosch i Cardellach, el passat dia 17, explicaven que un dels motius que els havia incitat a fer aquest treball de recuperació històrica no era relatar la historia
L’activitat econòmica no és neutral. No es desenvolupa mitjançant mecanismes automàtics, involuntaris o inintencionats. Tota decisió econòmica és, en darrer terme, una decisió ètica, assumida des d’un marc determinat de convicció, les conseqüències de les quals afavoreixen uns i perjudiquen altres.En els nostres entorns, cada vegada més persones i organitzacions es van fent conscients d’aquesta realitat
El divendres 26 de novembre l’Entesa per Sabadell va fer el tradicional sopar de tardor. Al final de l’esdeveniment va actuar el magnífic grup vocal a cappella NÀIADE. Per a les persones que no els va ser possible assistir-hi adjuntem un tastet en directe de les seves interpretacions.
Ponència de la Virgínia Domínguez a l’acte NO AL COPAGAMENT SANITARI organitzat per la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell al casal Pere Quart.
DUES REALITATS POLÍTIQUES Quan es parla de pactes de cara les eleccions municipals, l’Entesa per Sabadell és fitada des dels àmbits polítics com si fos la dipositària de la clau per aconseguir un canvi de govern a la ciutat i es resistís a cedir-la. Tant de bo que fos així. Perquè realment, ni la clau
Plenament d’acord, en què no es professionalitzi la política a nivell local. S’hauria de frenar també l’excessiva professionalització dels càrrecs electes a les institucions de rang superior, limitant els períodes de permanència en el càrrec. Un cas paradigmàtic és l’espectacle que estem vivim sobre el retorn del Corbacho, vergonyós i faltat de la més elemental