Kristen Stewart (Los Angeles, Califòrnia, EUA, 09.04.1990), filla d’un coordinador de plató i productor de televisió i d’una supervisora de guions i cineasta, va començar a fer d’actriu als vuit anys d’edat i ja la trobem, per exemple, a The Safety of Objects (Rose Troche, 1999), drama sobre els problemes de quatre famílies de suburbi, amb
Richard Linklater (Houston, Texas, 30 de juliol de 1960): Considerat com un bon representant del renaixement del cinema independent americà de la dècada dels noranta, en Linklater està forjant una filmografia polièdrica, marcada al començament per les comèdies personals, fresques, juvenils i (com ben sovint a les seves pel·lícules) ambientades en un sol dia, Slacker
L’autora de The Last Showgirl (2024) dirigeix molt bé els seus actors, té una posada en escena intensa, és autora de 3 llargmetratges, curts i diversos vídeos musicals, és: Gia Coppola. De la Gian-Carla ‘Gia’ Coppola (Los Angeles, Califòrnia, EUA, 02.02.1987), amb aquest cognom, convé fer-ne de seguida l’arbre genealògic: és l’única filla de Gian-Carlo
Alguns hem descobert la Jana Montllor Blanes (1979) ran del seu documental On eres quan hi eres?, en què, ella, filla petita de l’Ovidi Montllor, viatja a través de la memòria per intentar trobar el record del seu pare, una persona coneguda pel gran públic i, tanmateix, llunyana per a ella. Mirant de saber-ne més
L’estrena d’ El sendero azul / Les voyages de Tereza / Il sentiero azzurro / O Último Azul / The Blue Trail ens du a l’actualitat la figura del seu autor, Gabriel Mascaro (Recife, Brasil, 24.09.1983), artista visual i cineasta polifacètic (director, guionista, director de fotografia…) que, al seu propi web es presenta en aquests
Lois Patiño (Vigo, Galícia, 26.01.1983), que acaba d’estrenar Ariel (2025), és un cineasta polifacètic (director, guionista, muntador, director de fotografia…) que ja va compaginar els estudis de Psicologia a la Universitat Complutense de Madrid amb els de cinema a l’escola Tai, especialització que després va continuar a la New York Film Academy i a la
En James Robert Jarmusch (Akron, Ohio, EUA, 22.01.1953), conegut com Jim Jarmusch, director, guionista i muntador de cinema, també músic, és una de les figures més destacades de l’anomenat cinema independent nord-americà, que el 2025 ha guanyat el Lleó d’Or de la Mostra de Venècia, amb Father mother sister brother, potser al final d’una molt
El prolífic François Ozon (París, 15.11.1967) torna, fidel a la seva cita anual amb les pantalles de cine, amb El extranjero / L’Étranger / Lo straniero / The Stranger. Perfil de François Ozon (AlloCiné): Fill d’un biòleg i d’una professora de francès, en François Ozon, el turbulent fill gran de quatre germans, va rebre una
L’estrena de Vida privada / Vie Privée / Vita privata porta a les nostres pantalles el sisè llargmetratge de Rebecca Zlotowski. Perfil de Rebecca Zlotowski: Rebecca Zlotowski és una directora i guionista francesa nascuda el 1980 a París. Llicenciada per l’École Normale Supérieure i La Fémis, i antiga professora de literatura francesa, les seves pel·lícules
Els mitjans de comunicació, les xarxes… ja estan parlant molt d’en Robert Redford (1936-2025), no en va era un actor nord-americà conegudíssim, que ha aparegut en pel·lícules de molta popularitat, un director amb films de renom, productor de cinema i impulsor del festival de Sundance, que tot i l’esbiaix de bonisme i progressisme, no ha
Hi ha notícies que t’esgarrifen. Les que arriben dels fronts bèl·lics, siguin els d’Ucraïna, els de Palestina, els del Sudan… fan fredat. Avui m’han avisat que el codirector palestí del documental No other land ha estat brutalment agredit per colons israelians, després ha estat detingut per militars, que l’han fet baixar de l’ambulància que el
Dedico aquest apunt a Guillem Terribas, president del Col·lectiu de Crítics de Girona i aferrissat seguidor d’en Clint Eastwood. En aquest blog, ‘Club 7 Cinema‘, he estat (i estic) ben amatent a les pel·lícules que ens va regalant Clint Eastwood; si més no, al llarg dels darrers vint anys: va ser amb la seva “La
La vida segueix. I s’escau que aquests setmana s’estrena al mercat espanyol “La semilla de la higuera sagrada” / “Les graines du figuier sauvage” / “Il seme del fico sacro” / “The Seed of the Sacred Fig“, de Mohammad Rasoulof, i val la pena recordar una mica el perfil d’aquest cineastes, les seves circumstàncies artístico-polítiques
Estic colpit per la mort de David Lynch, com em penso que tots els cinèfils del món, tot i que jo no he estat mai allò que se’n diu un ‘lynchià’. No he acabat de connectar amb el seu onirisme, digueu-n’hi surrealisme si voleu; però perquè a mi em costen les pel·lícules d’autors que tiren
El món del cinema està en estat de xoc des que s’ha sabut que ha mort David Lynch (a l’edat de 78 anys). “Eraserhead” (1977), “L’home elefant” / “The Elephant Man” (1980), “Dune” (1984), “Vellut blau” / “Blue Velvet” (1986), la sèrie ‘Twin Peaks‘ (1989-1991), “Cor salvatge” / “Wild at Heart” (1990) / “Carretera perduda”