Quan vaig llegir L’home duplicat, de Jose Saramago, vaig tenir una forta sensació de vertigen —explica Denis Villeneuve, director d’Enemic—(..) En Saramago té una manera única d’acostar-se a la feblesa dels sentiments humans i a la fragilitat de l’ésser humà en general. El seu increïble sentit de l’humor i la seva intel·ligència proverbial sempre m’han cridat l’atenció.
Després de l’anomenda trilogia de l’amor impossible (He mort la mare, Els amors imaginaris, Lawrence Anyways), el cineasta quebequès Xavier Dolan (actor-cineasta, “enfant terrible”…) s’ha plantejat un canvi de registre. Confessa que va obrir el calaix del seu despatx que té ple de “post-it” i de troços d’estovalles de paper de restaurants, amb tot de
No es pot pas dir que el japonès Shinji Aoyama sigui un cineasta gaire conegut a casa nostra. De fet és un d’aquells autors que potser massa aviat a la seva carrera va fer una obra magna, descomunal, com és Eureka (2000) i després tots els seus films han quedat petits al costat d’aquell. Això
Gràcies als premis —incloent-hi els Oscar— que han guanyat Matthew McConaughey i Jared Leto pel seu treball (i les seves transformacions físiques) en aquesta pel·lícula, Dallas Buyers Club s’ha convertit en un dels films “a veure”. Temàticament, ens retorna la lluita desesperada contra la SIDA que es menava a mitjan anys vuitanta, entre la impotència
És un dels títols de referència de l’última edició de la Mostra de Venècia (on s’endugué el premi de Millor Guió i un llarguíssim reguitzell de guardons no oficials); va triomfar entre el públic del Festival de Toronto; ha guanyat un BAFTA al millor Guió Adaptat; ha obtingut 3 nominacions als Globus d’Or i, al
Alabama Monroe, de Felix van Groeningen, adapta una peça teatral co-escrita pel mateix protagonista del film, Johan Heldenbergh. En Johan és un amic —diu el cineasta—, que ja ha intervingut en dues de les meves pel·lícules (Els desafortunats i Steve + Sky). La seva peça teatral em va trasbalsar. Com va imbricant la història d’amor,
Un home enamorat de la veu d’un ordinador; un altre que trobava una porta per a penetrar a la ment de l’actor John Malkovich; un nen que amb la imaginació fugia del càstig reclusiu dels seus pares… els protagonistes dels films de Spike Jonze són expressió de l’imaginari desbordant d’aquest cineasta que, nedant al marge
Una família de Tòquio, homenatge al gran mestre Yasujiro Ozu, presentada l’any passat a la secció Berlinale Special i estrenada a casa nostra fa uns mesos, ha retornat a l’actualitat el veteraníssim director japonès Yôji Yamada, que treballa des de fa 53 anys per a la Shochiku i, sense parar, enguany torna al Festival de
Fresc encara el record de la deambulació grega amb què Richard Linklater ha triomfat el 2013, a Abans de mitjanit, el gener ha preestrenat a Sundance i ara presenta a la competició del Festival de Berlín el seu nou film Infantesa (Boyhood). Es tracta d’una pel·lícula que el director nord-americà porta filmant des de 2002:
Avui dimecres, la cineasta peruana —vinculada a Barcelona— Claudia Llosa retorna al Festival de Berlín, on guanyà l’Ós d’Or el 2009 amb La teta asustada. I ho fa entrant novament en competició, amb No ploris, vola, una producció amb participació catalana, rodada al Canadà i protagonitzada per Jennifer Connelly, Cillian Murphy i Mélanie Laurent.La mateixa
Cineasta de prou exitosa trajectòria televisiva, el francès arrelat a Londres, Yann Demange, presenta avui al Festival de Berlín la seva opera prima ’71. Un film ambientat al tumultuós Belfast de 1971, on un jove recluta britànic (Jack O’Connell) es perd i queda sol en “territori enemic”, bregant per sobreviure i poder tornar a lloc
La 64a edició del Festival de Berlín arranca avui amb la projecció d’ El Gran Hotel Budapest, del texà Wes Anderson. Es tracta d’una “comèdia” ambientada al luxós ambient d’un gran hotel centroeuropeu, inspirada en el conjunt de l’obra de Stefan Zweig i protagonitzada per un extraodinari esplet d’actors: Ralph Fiennes, F. Murray Abraham, Matthieu
Inspirada en un cas de corrupció que va esclatar als Estats Units a la dècada del setanta del segle passat (ran de l’operació ABSCAM de l’FBI) en què van estar implicats mafiosos i polítics, American Hustle s’ha convertir en una de les destacades pel·lícules de 2013, justament una època en què la política i el
Provocador patològic, talent artístic, bocamoll temerari i irreprimible, cineasta de grandesa que no defuig fregar el ridícul, especulador, hàbil i murri, intel·lectual inquiet, morbós fins a l’extrem, misogin, misantrop, apocalíptic… Lars von Trier és com si portés als seus gens l’escàndol mediàtic, l’enrenou al voltant de la seva obra, talment com si no en tingués
FOTO © DeAPlaneta Cartell català de 12 anys d’esclavitud, de Steve McQueen El cineasta britànic Steve McQueen —autor de Hunger (2008) i Vergonya (2011)— ha dut a la pantalla la història de Solomon Northup, un noi afroamericà que, al Nova York de 1841, es troba que el segresten i l’obliguen a treballar d’esclau als camps