Càtedra de Periodisme i Comunicació de la Universitat de Lleida

Davant la greu crisi econòmica i de model que viu el periodisme i immers en una societat líquida, de canvis i moviments vertiginosos, el president d’honor de la Càtedra de Periodisme i Comunicació de la Universitat de Lleida, Lluís Foix, “un periodista clàssic però no antic”, va fer ahir a la tarda una aferrissada defensa a la seva professió, reivindicant un periodisme de reflexió i relació, davant d’aquell que s’ha deixat portar per les novetats tecnològiques que s’han apoderat del sector en els últims temps. “La tecnologia”, va dir “no és el més important. El més important és allò que es diu”. 

I és el més important perquè, segons Foix, el periodisme ha estat i ha de continuar sent “el vehicle de les societats democràtiques”. Recordant les paraules de Thomas Jefferson (“prefereixo una premsa sense govern que un govern sense premsa”), Foix va reclamar el paper d’una premsa al servei de la ciutadania, que garanteixi l’experiència d’una societat lliure i democràtica. Lluny d’aquell periodisme que només busca l’impacte i que prefereix explicar allò que voldria que passés enlloc d’allò passa, el president d’honor de la CPC-UdL va apostar perquè la professió continuï, tal com deia Kapuscinski, “anant, veient, comprenent, sentint i contant” les coses que passen, des de la modèstia i la humilitat, apostant per les dades i pels fets, no pas per les opinions partidistes i interessades.

El que reivindica Foix és una professió que, a pesar de les metamorfosis tecnològiques, pugui continuar oferint una explicació pausada i reflexionada del món. Una professió que compti amb persones “cultes, llegides i viatjades”. Tot un crit a la joventut, a la que ha convidat a passar hores davant dels llibres, a llegir els clàssics, a entendre la història contemporània i el món que ens envolta. “Però no patiu”, ha sentenciat, “hi ha molts joves que ja ho estan fent”.