La ciutat com a marca: la marca Barcelona

El dimarts ha estat el torn de preguntar-se quin és el relat que ha intentat vendre la ciutat de Barcelona, una metròpolis que els les darreres èpoques s’ha convertit en una de les ciutats de referència a nivell nacional, continental i fins i tot mundial. Els ponents han estat encarregats de donar el seu punt de vista dels inicis, l’actualitat i el futur d’aquesta promoció de la ciutat.

La sessió ha començat amb el passi de tràilers de pel•lícules que van ser filmades a Barcelona: Todo sobre mi madre, Una casa de bojos i Vicky Cristina Barcelona. Aquests treballs no només van voler reflectir el territori en si mateix, sinó que pretenien mostrar la ciutat com un personatge més, bo i arribant a un públic concret i provocant un efecte emocional: això es complia ressaltant els estereotips afectius i efectius de la capital catalana.

“Els Jocs Olímpics van inaugurar una nova forma de pensar la ciutat”:
Enric Casas, exdirector de Comunicació Corporativa i Qualitat de l’Ajuntament de Barcelona, ha citat Pasqual Maragall com el primer responsable de la conversió de la ciutat en una marca recognoscible per tothom. Els Jocs Olímpics del 1992 van inaugurar una nova forma de pensar la ciutat, que va intentar repetir-se, anys més tard, amb el Fòrum de les Cultures (2004), amb un èxit molt menor.

Seguidament, Toni Puig, professor de Branding Públic a ESADE, ha parlat de com veu la Barcelona del futur: “la ciutat de la felicitat pública”. Considera també que ha existit “un auge, una esplendor i una mort de la capital catalana”, amb un punt d’inflexió durant les Olimpíades i posteriorment amb el Fòrum com a fracàs. A nivell català, ha remarcat Puig, cal “creure en l’àrea metropolitana, creure’ns que és la capital de Catalunya i tornar a tenir ambició”. Per concloure, ha recalcat que falta un cert esperit d’inconformitat, un estat d’ànim suficient per voler donar la volta a la situació actual.

Provocador com sempre, el professor d’antropologia Manuel Delgado s’ha posicionat en contra de la forma en que Barcelona s’ha construït als ulls dels seus veïns i veïnes. La ciutat s’ha venut al turisme i ha creat una imatge especialment dedicada a fomentar-lo, mentre que ha oblidat els que hi viuen, els seus problemes i les seves misèries. “Qui vol viure en un aparador?”, ha conclòs.

“El Segon Origen de la humanitat és a Lleida”

El cineasta Bigas Luna rodarà en 3D la versió cinematogràfica del Mecanoscrit del Segon Origen, de l’escriptor Manuel de Pedrolo. Ho farà a Lleida sota el títol de Segon Origen: així ho han explicat Anaïs Orihuela i Laia Gil, membres de l’equip de producció de la pel•lícula, en la segona xerrada de la tarda de dimarts de la 9a Setmana de la Comunicació.

Així doncs, segons han explicat aquestes dues joves cineastes, la majoria de les localitzacions del film seran lleidatanes. Es preveu que la pel•lícula tingui força ressò internacional (de fet, se’n rodarà també la versió anglesa), reforçant així la marca ‘Lleida’ i guanyant creativitat en el film, “perquè la història que expliquen és més creïble si hi apareixen marques reals”.

D’altra banda, Laia Gil ha explicat que pretenen que el film passi a formar part de l’imaginari col•lectiu, arribant a convertir Lleida en un mite a la potent alçada de ciutats com Nova York o París en l’univers cinematogràfic. Els beneficis que obtindria la ciutat serien considerables, tenint en compte que l’equip està format per unes 100 persones i que les setmanes de rodatge sumaran un total de dotze.

Com a cloenda, han ressaltat que la millor manera de consolidar una marca és no explicar-la, sinó permetre que la gent la percebi, per tal de fer-la més pròxima i coneguda.

Així, han insistit, “si algú sent curiositat pel món del cinema i es pregunta com deu ser un rodatge i què s’hi deu sentir, es podrà passejar pels carrers de Lleida aquesta tardor i que estigui ben atent, que pròximament serà l’escenari d’una gran pel•lícula!”.

Afegeix un comentari