El «cas Flix» per Santiago Vilanova

tribuna

El cas de Flix demostra que la batalla ecològica del riu més important de Catalunya es pot perdre i que la transició de l’economia nuclear a l’economia solar no es pot endarrerir més

15/10/2004
SANTIAGO VILANOVA.
L’escàndol del descobriment d’un «Txernòbil químic i radioactiu» sota les aigües de l’Ebre, a Flix, gràcies a un vell informe ara renovat del Centro Superior de Investigaciones Científicas i la UAB, és d’una gravetat màxima. Qui es pot creure que aquesta enorme massa de quasi més de 350.000 tones d’abocaments sedimentats no ha produït ja un impacte sobre l’alimentació i la salut de les persones? Aquests abocaments contenen tota mena de productes cancerígens, dotzenes de tones de metalls pesants (mercuri, cadmi, níquel, arsènic, zinc…); tones de compostos orgànics clorats (DDT, PCB i altres), considerats tots ells altament tòxics; d’entre 10 i 70 tones d’Urani (U-238), Radi (Ra-222), Plom (Pb-210). L’U-238, té un període de semidesintegració de 4.500 milions d’anys i transmuta en múltiples elements radioactius, entre els quals el Radó (Ra-226), amb un període de semidesintegració de 1.620 anys i efectes cancerígens sobre el fetge i el ronyó, precursor del gas Radó-222, conegut en les mines d’urani pel seu potencial cancerigen pulmonar.
La radioactivitat natural s’ha de començar a considerar especialment en zones geològiques granítiques que han rebut grans moviments de terres per construir abocadors i que poden contaminar amb elevats nivells de radioactivitat les aigües.
Una altra qüestió inquietant és perquè la Generalitat ha deixat que els residus radioactius d’Erkimia -mesurats pel Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear a instàncies d’Alternativa Verda- vagin a parar a l’abocador del Racó de la Pubilla, no especial per a residus altament perillosos, al mateix terme municipal de Flix. Què hi diu l’Ajuntament controlat per ERC? Les dades dels laboratoris independents francesos de la Crii-rad han localitzat en aquests residus 3.000 becquerels per litre, dades altament preocupants i superiors als llindars tolerables.
Una reflexió més: en el cas de Flix mai no es va entendre per què les plataformes antitransvasament no recl
amaven també el tancament de les centrals nuclears imposades per la dictadura, ni denunciaven la pol·lució de la fàbrica d’Erkimia (Ercros), coneguda per tots els activistes ecologistes i antinuclears de les Terres de l’Ebre. Ara, quan les esquerres ja governen pràcticament totes les institucions i han rendibilitzat electoralment la mobilització popular contra el transvasament, es volen calmar els ànims. Què hauria passat si CiU encara governés? Possiblement s’hauria convocat una gran mobilització i el portaveu d’Iniciativa per Catalunya Verds hauria radicalitzat el discurs en el darrer debat parlamentari sobre política general en lloc de passar-hi de puntetes. És que els problemes ambientals són diferents quan s’està a l’oposició que quan es governa? Perquè casos com el de Flix no tornin a succeir els nous moviments socials han de reclamar a l’Administració catalana una veritable sostenibilitat de la planificació energètica i de la gestió dels recursos naturals. Les mobilitzacions contra els transvasaments de l’Ebre i del Roine; contra la pol·lució de nitrats de les aigües subterrànies i de les línies d’alta tensió derivades del centralisme nuclear no poden acceptar més dilacions governamentals com les que practicava el pujolisme. Governen «ecosocialistes», republicans i socialistes i no hi ha justificacions vàlides per frenar la reforma del model.
Pasqual Maragall va dir abans de ser elegit president de la Generalitat que s’havia «guanyat la batalla de l’Ebre». El cas de Flix demostra que la batalla ecològica del riu més important de Catalunya es pot perdre i que la transició de l’economia nuclear a l’economia solar no es pot endarrerir més. Es tracta d’aturar aquesta inèrcia energívora i consumista que ens porta a la fallida ambiental. Fer-ho implica una concertació entre sectors empresarials, sindicats, ajuntaments, consumidors i activistes.
És amb aquesta perspectiva que hem preparat les II Jornades d’Energies Renovables i de Medi Ambient de la Bisbal d’Empordà avui i demà. Ens hi trobarem experts, científics, moviments socials -com la Plataforma en Defensa de l’Ebre i la Plataforma Salvem l’Empordà- i destacats representants de l’Administració. Ningú no pot amagar el cap sota l’ala després de dinàmiques empresarials com le
s d’Erkimia i consentides per un Govern que deia defensar el país. Sense una gestió democràtica de l’energia i de l’aigua, que cal contemplar en el nou Estatut, no podrem dir que haguem superat definitivament les seqüeles del franquisme.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *