Els catalanens de Munic fan teatre

– Qui vol més salsitxes?
– Jo, jo!
– Aquesta no, que és scharf!

Els joves actors i actrius del „Primer taller de teatre en català per a nois i noies“ a Munic barregen el català i l’alemany amb alegria. De fet la majoria, quan parlen entre ells, posen un parell de paraules en català a la conversa en alemany, i amb nosaltres (les mares) parlen en català. Més o menys fluïd, depèn dels casos… però no hi fa res, perquè en Jaume, el director, tampoc els feia xerrar massa durant els assajos.

– Què heu fet? – la curiositat se’ns menja, assegudes a la terrassa del bar a Eine-Welt-Haus la Sílvia Miret i jo ens moríem d’impaciència i esperàvem el moment de la pausa per fer-los un interrogatori de tercer grau. Ja fa dues hores que han començat i el director prefereix que els pares i mares ens quedem fora, que sinó es tallen. És clar.

– Doncs… un joc de ser ràpids i després unes petites obres, així… de mímica.

Mmmmm, m’ho puc imaginar.

– És això que fèieu de la pistola?

– Sí, sí, flaix! – polzes amunt, índex endavant.

Se m’escapa el riure per sota el nas. Ara passa en Jaume, descalç, el temps ensolellat i la bona companyonia que es va crear al grup de nanos convidaven a treure’s les sabates i jaquetes de tardor.

Li vull preguntar de què va tot plegat però em reclamen per una mica més d’Apfelschorle. Ja t’enganxaré.

Diumenge no em vaig poder aguantar més i, amb l’excusa que jo no sóc la mare de cap dels actors, em vaig colar a l’assaig. Com us ho diria… la Clarona (4 anys) i jo ens vam quedar amb la boca oberta… „ Appellation controlée, lalalalala…appellation controlée, lalalalala… sonava. Era ben bé com si fóssim al teatre, amb aquest ambient relaxat, de faràndula, de lleugeresa i ganes de jugar.

Feu clic aquí i ja veureu, somniareu.

Quan, per fi, van poder entrar els pares a la sala, van quedar meravellats: jocs de mímica, màscares blanques i per acabar una dansa bretona, excel.lent! Déu n’hi do el que heu aconseguit en sis horetes! Moltes felicitats!!

Si voleu veure el repotatge gràfic, mireu aquí.

Moltes gràcies a tots per participar i… fins a la propera, que n’hi haurà una de ben segur, he afinat les orelles i he sentit algunes mares que conspiraven… mmmm, això rutlla! Fins molt aviat!

Anna Molins
Munic, 19-20 d’octubre

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *