Casal Despertaferro!
Lluitant des de 1991 per les llibertats nacionals i socials del nostre país des d'una òptica de ciutat.
Diumenge passat a Bellmunt del Priorat hi havia problemes d’aparcament. Tot i la boira i la humitat dotzenes de persones, potser més d’un centenar s’havien aplegat per la jornada de bitlles de la lliga Camp-Priorat. Enguany és la tercera edició d’aquesta lliga i cada vegada té més força i ja compta amb catorze equips: Bellmunt (2), Cabacés (2), Castellvell (2), Cornudella, Poboleda, Reus-Despertaferro, Salomó (2), Vilella Baixa (2) i Torroja.
Aquesta lliga ja mou molta gent i sobretot molt de territori. Cada dos o tres diumenges gent de diversos pobles i ciutats d’aquesta part de Catalunya es troba per a passar-ho bé fent un esport tradicional del país. El país és viu si les persones es continuen relacionat usant el vehicle de la llengua i la cutura pròpia. I les bitlles, com els castells, com tantes d’altres manifestacions, en són un bon exemple.
Sense l’efusiva col·laboració de tots els clubs i de cadascun dels bitllaires no s’hauria arribat fins aquí, però paga la pena recordar que un dels primers passos es va donar al Casal.
Un dia algú té una idea d’això de jugar a bitlles, l’envia per correu electrònic al grup del Casal. Minuts després algú contesta, ja n’havia sentit a parlar i li agradaria col·laborar. Un parell d’hores més tard ja n’hi ha dos o tres més que no saben gaire de què va, però que poden estar interessats en una iniciativa que fa bona pinta… I en tres anys la idea és un fet que camina sol i a pas ferm.
Les coses poden canviar i millorar si ens hi posem.
AV
Aquesta lliga ja mou molta gent i sobretot molt de territori. Cada dos o tres diumenges gent de diversos pobles i ciutats d’aquesta part de Catalunya es troba per a passar-ho bé fent un esport tradicional del país. El país és viu si les persones es continuen relacionat usant el vehicle de la llengua i la cutura pròpia. I les bitlles, com els castells, com tantes d’altres manifestacions, en són un bon exemple.
Sense l’efusiva col·laboració de tots els clubs i de cadascun dels bitllaires no s’hauria arribat fins aquí, però paga la pena recordar que un dels primers passos es va donar al Casal.
Un dia algú té una idea d’això de jugar a bitlles, l’envia per correu electrònic al grup del Casal. Minuts després algú contesta, ja n’havia sentit a parlar i li agradaria col·laborar. Un parell d’hores més tard ja n’hi ha dos o tres més que no saben gaire de què va, però que poden estar interessats en una iniciativa que fa bona pinta… I en tres anys la idea és un fet que camina sol i a pas ferm.
Les coses poden canviar i millorar si ens hi posem.
AV
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!