Casal Despertaferro!

Lluitant des de 1991 per les llibertats nacionals i socials del nostre país des d'una òptica de ciutat.

21 de gener de 2020
0 comentaris

Propera estació: 1978

Fa 5 anys, en plena eufòria processista, vaig escriure al difunt portal Pobleviu.cat un article on alertava de la profunda decepció que provocaria la no realització de les promeses fetes a la ciutadania (amb la més que notable excepció del referèndum de l’1 d’Octubre); promeses poc realistes, asèptiques, fantasioses i sobretot electoralistes. El gruix de l’electorat catalanista, fart de greuges i de l’autonomisme capat i servil, s’estava tornant independentista i no es podia deixar passar el carro, carregat de vots com anava, i de cop i volta ERC i Convergència es van fer indepes de soca rel.

Érem al cel indepe, tots junts seriem imparables! De cop i volta l’Esquerra Independentista de tota la vida, compartia espais, campanyes i iniciatives de mil menes, amb persones, entitats i partits amb els que en prou feines havien coincidit.

El temps ha passat, i Espanya ha fet exactament el que s’esperava d’ella, i naltros hem fet el que bonament hem pogut. Sostenir la repressió i cridar a la mobilització permanent són elements claus per mantenir el pols a l’Estat,  enfrontant-nos als “nostres” desmobilitzadors que no volen que la revolta del carrer vagi pas per lliure, sinó dirigida i servil.

Regularment sabem de noves multes, detencions, empresonats, judicis… i tristament la majoria venen de la Generalitat de la Catalunya Autonòmica; en un parell d’anys totes les promeses electorals han caigut una rere l’altre, i a base d’opinió publicada, ens volen fer pujar a tots al tren de l’autonomisme, el que no ens han dit és que el tren va marxa enrere.

Presidència gratis pel Pedro Sánchez, pressupostos de Barcelona i de la Gene catalana, i ara toquen els pressupostos espanyols. Tornem a demanar unes quantes molles a l’amo espanyol de torn, que si competències, que si dinerets pels trens, bla bla i bla… Sembla mentida, però des de la llunyania es pot albirar un nou Estatut d’Autonomia per a la región. Un estatut que voldrien fer-nos empassar com si fóssim oques per a fer foie gras, i que de ben segur seria tombat per qualsevol organisme de l’Estat i Sant Tornem-hi…

El tren de l’autonomisme, conduït per les mateixes elits de sempre, amb cares noves i mètodes de manipulació nous, ens porta de cap al passat. Els nostrus dirigents volen eixamplar la base autonòmica posposant la independència per a més endavant, el que potser no volen veure, es que el trenet autonòmic no s’aturarà al 2012 ni tampoc al 2006, passarà de llarg i ens portarà directe al 1978, perquè quan vas de retirada, el més fàcil és que et fotin un tret per l’esquena.

Espero equivocar-me en tot el que he escrit, sincerament.

Article d’opinió de Joan Guiu i Forès
(Membre del Casal Despertaferro!)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!