Casal Despertaferro!

El proper 11 de setembre es farà la tradicional manifestació de la Diada a Reus. La manifestació està convocada per l’Esquerra Independentista del Camp (EIC) i és evidentment oberta a tothom que hi vulgui participar.

La manifestació durà el lema “Independència per canviar-ho tot”. És el mateix lema per a totes les manifestacions al Principat: Girona, Lleida, Reus i Barcelona, i s’engloba dins la campanya “Independència per canviar-ho tot”, que pretén aglutinar totes aquelles persones i organitzacions que volen aportar el component de territorialitat, justícia social i democràtica al procés actual d’independència de la CAC. La manifestació ja tradicional de Reus es fa, com cada any, a dos quarts de vuit del vespre sortint del Mercat Central.

Tot seguit podeu llegir el manifest de l’Esquerra Independentista:
(continua)

“La  nostra  gent  ho  està  passant  malament.  El  poble  treballador  dels  Països  Catalans  està  patint profundament la crisi capitalista. Prop de dos milions de persones aturades, desenes de milers de famílies desnonades i uns índexs de pobresa que ja sobrepassen un quart de la nostra població. Han robat el futur al jovent i han robat el present a la gent gran. Joves que treballen per sous ínfims i gent gran que sacrifica la seva pensió per a poder mantenir tota la seva família.

Alhora, la crisi capitalista ha estat una oportunitat per a accentuar el procés de robatori de la riquesa dels de baix per part dels de dalt. Els Països Catalans hem aportat més de 40.000 milions d’euros en interessos bancaris del deute públic, ens han liquidat a preu de saldo el nostre sistema financer, els nostres sectors estratègics  estan  en  mans  privades  d’unes  multinacionals  amb  gestors  locals  i  estrets  lligams  amb l’oligarquia espanyola. Els treballadors i treballadores som qui paguem amb els nostres impostos els costos de la seva festa. I el més greu, estan destruint i robant la nostra riquesa social: l’educació, la sanitat, les prestacions socials i els mitjans de comunicació públics.

Per  a  revertir  aquesta  situació,  la  independència  dels  Països  Catalans  és  imprescindible.  Sense  la independència  no és  possible establir  les bases per  a  conquerir  la  sobirania  real. Però  per  conquerir aquesta sobirania real cal que la independència vingui acompanyada d’un programa ferm de transformació social: sortida de la Unió Europea, nacionalització del sistema bancari i dels sectors estratègics, sistemes únics públics de salut i educació.

L’actual procés sobiranista, d’una part del país, s’ha plantejat com un xoc institucional entre l’autonomisme i l’estat. La crisi econòmica i l’ofensiva espanyolitzadora han obligat el vell autonomisme a abraçar el discurs independentista. Una conversió, però, més dèbil de la que aparenten. Incapaços d’afrontar l’hora de la veritat, aquella en que caldrà desobeir i fer front a l’estat i a la UE, resten obsessionats en deixar sempre oberta la porta a la renegociació amb l’estat d’un nou pacte fiscal.

En aquests moments d’efervescència i mobilització nacional i social, la tasca de l’independentisme i de l’esquerra dels Països Catalans no pot dedicar-se a intentar competir per obtenir una part de la medalla d’una glòria encara incerta, sinó que ha de dedicar-se a organitzar i mobilitzar el poble treballador per a que  pugui  esdevenir  l’actor  clau  en  els  temps  de  tensió  i  confrontació  que  han  de  venir.  Cal l’autoorganització popular per a fer front amb contundència a les mesures econòmiques antipopulars i als seus responsables, i també ens cal aquesta mateixa autoorganització per a imposar la voluntat democràtica de la gent quan la burgesia del Principat decideixi intentar aparcar el procés sobiranista a canvi d’un nou pacte amb l’estat més avantatjós.

La batalla per la independència cal plantejar-la per al conjunt dels Països Catalans. Fer el contrari és profundament  insolidari,  és  anar  contra  la  nostra  pròpia  història  i  és  escapçar  el  nostre  futur. L’independentisme ha de lluitar per la independència de la nació, i no pas per la independència d’una institució autonòmica. El nostre projecte polític és per a una societat amb forts lligams socials, econòmics i culturals forjats durant 800 anys, i no per a l’àrea d’influència d’una burgesia local.

I tota aquesta tasca cal fer-la sempre recordant que el motiu per la qual la fem és perquè la nostra gent no es vegi privada de la feina, de la riquesa social, dels drets col·lectius, de la nostra llengua i cultura. La fem perquè creiem en un futur digne i lliure per al nostre poble.

Per la nostra gent: Als Països Catalans decidim Independència, Socialisme i Feminisme.

Per canviar-ho tot!“