Imaginem que els serveis i calés que hem pagat de les nostres nómines i impostos, ara es regalen a les empreses privades i als bancs.
Imaginem que tenim per exemple més de 10.000 aturades a Reus.
Imaginem que si penses en fer vaga, “t’avisen” que dilluns et fan els papers.
Imaginem que es planteja no cobrar res quan estàs de baixa.
Imaginem no tenir contracte laboral més enllà de l’endemà, ja que et despatxen sense pagar-te gairebé res per fer-ho.
Aquest flashback col·lectiu al segle XIX, si no hi fem res, ens portarà a perdre drets i fites com les baixes de maternitat o paternitat, l’escola gratuïta o l’abolició del treball infantil?
Així doncs quina diferència tindrem entre els treballadors del XIX i naltros? Espero que no sigui que anirem “marcats” com els de la imatge… Però fora conyes, com serem capaços d’aturar el retrocès de la nostra dignitat humana?
No tinc cap pla brillant, llàstima, però espero que la nostra capacitat d’organització i sobretot de comunicació siguin potents i contundents, sobretot la segona, on la desobediència civil s’haurà de plantejar de forma seriosa, no necessariament violenta, però trencadora i supressiva dels elements causants dels nostres mals. Serà un situació difícil, que ja es produeix ara a petita escala, i que es basa en sobreviure dins el sistema, intentant prescindir-ne més que modificar-lo. Quasi res!
Article d’opinió de Joan Guiu Forès
Militant del Casal Despertaferro!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!