Propera estació: 1978

Fa 5 anys, en plena eufòria processista, vaig escriure al difunt portal Pobleviu.cat un article on alertava de la profunda decepció que provocaria la no realització de les promeses fetes a la ciutadania (amb la més que notable excepció del referèndum de l’1 d’Octubre); promeses poc realistes, asèptiques, fantasioses i sobretot electoralistes. El gruix de l’electorat catalanista, fart de greuges i de l’autonomisme capat i servil, s’estava tornant independentista i no es podia deixar passar el carro, carregat de vots com anava, i de cop i volta ERC i Convergència es van fer indepes de soca rel.

Érem al cel indepe, tots junts seriem imparables! De cop i volta l’Esquerra Independentista de tota la vida, compartia espais, campanyes i iniciatives de mil menes, amb persones, entitats i partits amb els que en prou feines havien coincidit.

El temps ha passat, i Espanya ha fet exactament el que s’esperava d’ella, i naltros hem fet el que bonament hem pogut. Sostenir la repressió i cridar a la mobilització permanent són elements claus per mantenir el pols a l’Estat,  enfrontant-nos als “nostres” desmobilitzadors que no volen que la revolta del carrer vagi pas per lliure, sinó dirigida i servil.

Regularment sabem de noves multes, detencions, empresonats, judicis… i tristament la majoria venen de la Generalitat de la Catalunya Autonòmica; en un parell d’anys totes les promeses electorals han caigut una rere l’altre, i a base d’opinió publicada, ens volen fer pujar a tots al tren de l’autonomisme, el que no ens han dit és que el tren va marxa enrere.

Presidència gratis pel Pedro Sánchez, pressupostos de Barcelona i de la Gene catalana, i ara toquen els pressupostos espanyols. Tornem a demanar unes quantes molles a l’amo espanyol de torn, que si competències, que si dinerets pels trens, bla bla i bla… Sembla mentida, però des de la llunyania es pot albirar un nou Estatut d’Autonomia per a la región. Un estatut que voldrien fer-nos empassar com si fóssim oques per a fer foie gras, i que de ben segur seria tombat per qualsevol organisme de l’Estat i Sant Tornem-hi…

El tren de l’autonomisme, conduït per les mateixes elits de sempre, amb cares noves i mètodes de manipulació nous, ens porta de cap al passat. Els nostrus dirigents volen eixamplar la base autonòmica posposant la independència per a més endavant, el que potser no volen veure, es que el trenet autonòmic no s’aturarà al 2012 ni tampoc al 2006, passarà de llarg i ens portarà directe al 1978, perquè quan vas de retirada, el més fàcil és que et fotin un tret per l’esquena.

Espero equivocar-me en tot el que he escrit, sincerament.

Article d’opinió de Joan Guiu i Forès
(Membre del Casal Despertaferro!)
Afegeix un comentari