Com a casal de l’Esquerra Independentista de tota la vida, ens hem fet grans veient els totxos i tot el que tingui a veure amb la construcció (excavadores, grues, formigoneres, bastides, etc) com a veritables elements del diable.
Sempre ens havien semblat (de fet crec que teníem i tenim raó) que tot el que hi tenia a veure, era una més de les moltes cares del capitalisme caníbal que ens envolta i que un dia o altre acabaria engolit-se aquell mas vora la ciutat, o la Boca de la Mina, o qualsevol barri humil de cases de poble, per acabar sent un polígon innecessari o una gran avinguda vinguda del no res.
Ara però em trobo amb un dilema, i com jo tots els del casal i propers/es:
Vull veure totxos, grues, paletes, bastides, cables i formigó a dojo! No ens conformem amb quatre parets de fullola i uns campingas, volem que la casa nova avanci imparable, com sempre ho fan ells (els constructors malvats dels que us parlava), i que ho faci ràpid i bé, amb parets sòlides i bigues fortes.
Per fi veiem la llum al final del túnel, aquest dimecres ja decidirem definitivament el constructor (aquest serà bo, no malvat) i el mètode de finançament (hipoteca) que ens “acompanyarà” inseparablement durant anys.
Ja sé que vam marcar la diada de l’onze com a tret de sortida per a les obres, però com sempre m’havien dit a casa “qui corre, cau“.
Joan Guiu, membre del Casal Despertaferro!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!