Reus, Tarragona i València, les ciutats menys transparents

Un recent estudi sobre transparència política diu que els ajuntaments de Tarragona i Reus estan a la cua del país en transparència política, i comparteixen el dubtós honor d’estar al costat d’altres ajuntaments com València, o Torrevella i Oriola, alcaldes de les quals darrerament han estat imputats per càrrecs de corrupció. Sobren comentaris.
Continueu per a llegir la notícia.

València, Tarragona i Reus suspenen en transparència, segons un estudi

L’informe analitza 100 ciutats de l’Estat i elogia Barcelona, l’Hospitalet i Sant Cugat del Vallès

El Punt.
V. CASTILLO.
València
Una
anàlisi de la transparència municipal dels 100 ajuntaments dels
municipis més grans de l’Estat ha despertat l’alarma en més d’un
consistori, que es veurà obligat a replantejar la seua manera de fer
política i, principalment, la seua relació amb la ciutadania, que al
cap i a la és la que ha d’anar a votar cada quatre anys. Un estudi ha
analitzat un total de vint-i-quatre ciutats dels Països Catalans i no
totes aconsegueixen l’aprovat. Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat
aproven sobradament mentre que València i altres ciutats del País
Valencià com Torrevella i Oriola obtenen els pitjors resultats
d’aquesta anàlisi.


+ Façana de l’edifici de l’ajuntament de València. Foto: ARXIU

Relació dels ajuntaments de les vint-i-quatre
ciutats dels Països Catalans que han estat analitzats en aquest estudi
i puntuació absoluta obtinguda:

 

Els polítics
presumeixen contínuament d’una gestió transparent i es comprometen amb
la ciutadania cada quatre anys a dur a terme una gestió impecable en
les administracions que els toca governar. Lluny de la realitat, són
pocs els que compleixen estrictament aquesta màxima. Un estudi publicat
per l’organització Transparencia Internacional España, fundada per
Antonio Garrigues Walker, revela que la transparència brilla per la
seua absència en bona part dels ajuntaments. Es tracta d’un estudi que
mesura, a través d’un conjunt de 80 indicadors, el nivell de
transparència dels 100 ajuntaments més grans de l’Estat.

La
diferència que hi ha entre la percepció que es té entre dues de les
ciutats més importants dels Països Catalans, Barcelona i València, és
seriosament preocupant i és una de les dades més alarmants. La
transparència en la gestió de l’Ajuntament de Barcelona contrasta en
bona mesura amb l’opacitat del consistori del cap i casal que presideix
la popular Rita Barberà. Mentre l’Ajuntament de Barcelona destaca en
tot el conjunt espanyol per ser exemple de transparència de la seua
gestió ocupant en el rànquing absolut el quart lloc d’un total de 100
ciutats analitzades i amb una puntuació d’un 81,3%, l’Ajuntament de
València se situa en la 76a posició amb una puntuació que no arriba al
40%.

A través de l’esmentat estudi, anomenat Índex de Transparència dels Ajuntaments (ITA), i per aconseguir la puntuació absoluta, s’han avaluat cinc àrees de transparència. En la primera, l’àrea d’Informació sobre la corporació municipal,
Barcelona, Mataró i Lleida ocupen el primer lloc del rànquing,
compartint posicions amb ciutats com Bilbao, Cartagena, Oviedo i
Sevilla. València baixa posicions fins a la 83a, igual que ciutats
valencianes com Oriola i Torrevella, que tanquen la llista amb un
suspens prou clar. Quant a l’apartat de Relacions amb els ciutadans i la societat,
torna a ocupar la primera posició Barcelona, juntament amb ciutats com
Gijón i Madrid, mentre que València ocupa la 55a posició.

LES POBLACIONS CATALANES, BEN SITUADES
En l’àrea de Transparència economicofinancera
ocupen les primeres posicions Bilbao i Segòvia i entre les ciutats
catalanes destaquen en terceres posicions Sant Cugat del Vallès i
Sabadell i Barcelona en la setena. Si en aquestes àrees València es
quedava en les últimes posicions, encara n’ix més malparada en l’àrea
de Transparència en les contractacions de serveis, en què no
rep ni un sol punt i baixa a l’última posició de l’escala, compartint
posicions amb altres ciutats valencianes com Torrevella i Oriola,
conegudes per casos d’imputació per delictes de trànsit d’influències i
operacions milionàries amb constructores de la zona. Quant a la Transparència en matèries d’urbanisme i obres públiques, València puja fins la 38a posició i Barcelona baixa fins a la 26a.

Amb
aquests resultats, la portaveu del grup municipal socialista en
l’Ajuntament de València, Carmen Alborch, ha denunciat que una ciutat
«tan lluminosa com València no mereix un ajuntament tan opac com
aquest» i sí «l’ajuntament de cristall pel que apostem els
socialistes». En aquest sentit recordava les nombroses mocions que
s’han presentat en els últims temps en l’Ajuntament de València per
incrementar la transparència del consistori.

Juntament a les
ciutats valencianes, ocupen posicions negatives ciutats com Las Rozas,
Ferrol, Cáceres, Badajoz, Lleó, Dos Hermanas, Osca o El Ejido, que se
situen també en les últimes puntuacions. Com València, no reben cap
puntuació en transparència en les contractacions de serveis ciutats com
Algeciras, El Puerto de Santa María, Jaén, Dos Hermanas, Badajoz,
Ferrol o El Ejido. L’organisme creat per Garrigues Walker preveu
ampliar el nombre d’indicadors i ajuntaments avaluats en la propera
edició.



APROVATS: – Barcelona, 81,3%
– Hospitalet de Llobregat, 77,5%
– Sant Cugat del Vallès, 70%
– Elx, 64,1%
– Girona,63,1%
– Sabadell, 63,1%
– Terrassa, 61,9%
– Mataró, 61,3%
– Rubí, 61,3%
– Badalona, 60,6%
– Alacant, 59,4%
– Santa Coloma de Gramenet, 58,8%
– Sant Boi de Llobregat, 57,9%
– Lleida, 55%
– Castelló de la Plana, 52,2%
– Manresa, 51,3%
– Torrent, 50%

SUSPESOS: – Reus, 48,8%
– Cornellà de Llobregat, 45%
– Tarragona, 45%
– Gandia, 43,1%
– València, 40%
– Torrevella, 15%
– Oriola, 12,5%

Els ajuntaments de Tarragona i Reus queden a la cua en transparència política

Un estudi independent suspèn la gestió dels dos consistoris per la seva manca d’informació cap al ciutadà

AZAHARA PALOMARES.

Suspens
en transparència política. Aquesta ha estat la nota que els ajuntaments
de Tarragona i Reus han obtingut en l’examen a què s’han sotmès
juntament amb un centenar de consistoris més de l’Estat espanyol, i que
ha avaluat la informació sobre la gestió política que donen als
ciutadans, especialment a través de la pàgina web institucional.
L’estudi ha estat elaborat per l’organització no governamental
Transparency International España, que també edita un informe anual
sobre la corrupció al món, i es basa en la resposta dels diferents
ajuntaments a un test sobre 80 indicadors. Els resultats finals són un
toc d’atenció per als dos únics municipis de la demarcació tarragonina
participants, els més mal valorats de Catalunya, juntament amb Cornellà
de Llobregat.


+ L’estudi considera insuficient la informació que els ajuntaments de Tarragona i Reus posen a l’abast dels ciutadans. Foto: A.S.

En el rànquing global de l’índex de transparència
dels ajuntaments (amb dades de 100 municipis, setze dels quals de
Catalunya), Tarragona tanca la representació catalana amb una nota de
45 punts sobre 100, empatada amb Cornellà de Llobregat (Baix
Llobregat). Reus no millora gaire els resultats, ja que ocupa el lloc
60 del rànquing (nou per sobre de Tarragona), amb un total de 48,8
punts. La resta de poblacions catalanes obtenen la nota d’aprovat, i,
fins i tot, Barcelona obté un notable i el quart lloc en el rànquing de
l’Estat.

CONTRACTACIONS, LA PITJOR
De les
sis àrees que analitza l’estudi (vegeu la fitxa), les dues ciutats del
Camp de Tarragona coincideixen a obtenir la pitjor nota en l’àrea
referent a la transparència en les contractacions de serveis. Ambdós
municipis no aconsegueixen arribar als 20 punts, quan ciutats com ara
Badalona (Barcelonès) superen els 80, i Bilbao fins i tot aconsegueix
una puntuació perfecta. Els resultats preocupants es repeteixen en la
transparència sobre els assumptes econòmics, on, això sí, Tarragona se
situa per sobre de la mitjana espanyola en gairebé 3 punts.

Tot i
això, tant Tarragona com Reus sí que aproven dues de les parts
analitzades: informació sobre la corporació i relacions amb els
ciutadans i la societat.

TARRAGONA, L’ÚLTIMA
El global, però, és més baix pel que fa a la capital del Tarragonès,
que tanca la classificació catalana tant en el rànquing global com en
l’apartat de relacions amb els ciutadans. A excepció dels indicadors
econòmics, tan sols Cornellà de Llobregat i Sabadell tenen una
valoració pitjor.



TARRAGONA*
Valoració global: – 45,0

Informació sobre la corporació: – 71,9

Relacions amb els ciutadans i la societat: – 50,0

Transparència econòmica i financera: – 32,5

Transparència en les contractacions de serveis: – 16,7

Transparència en urbanisme i obres: – 38,9

REUS
Valoració global: – 48,8

Informació sobre la corporació: – 75,0

Relacions amb els ciutadans i la societat: – 62,5

Transparència econòmica i financera: – 27,5

Transparència en les contractacions de serveis: – 16,7

Transparència en urbanisme i obres: – 44,4

*Notes sobre 100




Afegeix un comentari

Respon a Senyor de Reus Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *