Des de l'Exili

Arran de la noticia de Vilaweb "Maragall explica la dimissió com a president del PSC", he llegit la Carta als amics que en Maragall ha escrit a La Vanguardia. És increïble com pot dir algunes coses.

Hi ha algú que encara creu…

– En la Espanya Federal del PSOE no és igual al "Estado de las autonomías generalizado por Suárez y, sobre todo, por su ministro Manuel Clavero Arévalo, el del "café para todos".

– Que el PSC recuperarà el grup parlamentari propi a Madrid per poder votar diferent al que el digui el PSOE:  "Ya hace tiempo que pedí que el PSC tuviera grupo parlamentario propio en Madrid – y espero que lo acabe teniendo-. De no ser así, se producirá un cierto sentimiento de decepción. Ya hace demasiado que se suprimió con la excusa del golpe de Estado de Tejero."

– Que el PSC és l’hereu de la Lliga quan diu: "Incluso se podría decir que ha tenido que ser el centroizquierda catalán el que ha completado los proyectos de los herederos de la Lliga Catalana. Nadie se acuerda, pero las tres C del alcalde Porcioles (compilación del derecho civil, Carta Municipal y castillo de Montjuïc) justo ahora se han conseguido en su totalidad." Recordem que el Castell de Montjuïc només temin el permís d’en ZP de usar-lo sempre que la Bandera Espanyola sigui exposada com la principal, és a dir que amb aquestes condicions ja fa anys que l’hauríem tingut, no ha estat pas cap fita més aviat una renuncia del que ens pertoca. Per cert en Porcioles també és conegut com l’alcalde que va permetre el creixement desorbitat de les barriades de Barcelona, no és pas un bon exemple.

– Que el Senat serà quelcom més que un lloc per subvencionar els partits quan diu "Veo además con satisfacción que el primer secretario del PSC y ahora presidente de la Generalitat no se desdice de la pretensión histórica de avanzar hacia un Senado federal. Espero que los tres partidos de gobierno en Catalunya coordinarán sus fuerzas con el objetivo de conseguir un Senado de las autonomías." A més a més de creure que en Montilla farà quelcom de diferent del que digui en Rodríguez Zapatero , contradient el que ell mateix ha dit en un altre mitjà quan va dir què va ser forçat a deixar la presidència de la Generalitat perquè en Rodríguez Zapatero volia en Montilla en comptes d’ell. El que ha d’estar convençut de que el Senat sigui realment una cambra de representants de les diferents autonomies ha de ser el PSOE, el PSC no pinta pas rés.

– Que l’Estatut no el tocaran substancialment quan diu "El Estatut lo tocarán, pero poco. Espero que en ninguna parte sustancial. Ya he dicho en más de una ocasión que, de no ser así, más nos valdría volver a la vieja idea de la reforma del artículo 2 de la Constitución. Todo el mundo sabe que echar atrás el Estatut después de un referéndum sería difícil de tragar no solamente por parte de los catalanes, que podrían pedir una repetición de la consulta, sino por una cantidad no banal de ciudadanos españoles." Com pot dir això si en les seves declaracions anteriors ja va dir que el procés estatuari no havia valgut la pena?. Com pot creure que hi ha una "cantidad no banal de ciudadanos españoles" que no estaran contents amb la retallada de l’Estatut. A on eren quan varem rebre tants atacs , incloent una campanya de boicot als productes catalans?, jo no vaig sentir cap "cantidad no banal de ciudadanos españoles" donar-nos suport. Per l’altre costat el nostre Estatut tal com ha quedat retallat després de la passada pel ribot del seu company de la executiva del PSOE en Alfonso Guerra. Ha quedat tant desvirtuat que qualsevol retallada que vingui per molt minsa que sigui, significa la seva defunció com a eina política per desenvolupar el progrés de Catalunya.

– Que no és una fugida cap endavant quan diu "Ahora toca Europa. Es nuestra nueva gran patria. Los italianos lo han visto los primeros. Tanto los políticos como los empresarios (véanse las fusiones Abertis-Autostrade, que promueve Salvador Alemany, y la de Endesa-Enel). Y nosotros tenemos que acompañarlos. Confío en que Prodi y Zapatero, no sin dificultades, lo conseguirán por este camino. ". Que no veu que això és la extensió de la màfia italiana cap Europa, que no veu que els Italians ens prendran el pel, de la mateixa manera que ho han fet els Espanyols. Enel es una empresa semi estatal plagada d’escàndols de corrupció i Autostrade no li queda pas enrera. És sortir del foc per ficar-nos a les brases. Per l’altre costat no serveix de rés tenir una Europa dels estats si no tenim un estat propi. Estic segur que els bascos si estan interessats és perquè aprofiten qualsevol oportunitat per continuar el camí cap a la seva pròpia sobirania. En Maragall en canvi ho utilitzarà per despistar i enredar el personal per tal de que no miri endavant cap a la nostra llibertat.

– Quan diu "Y creo también que madura adecuadamente la definitiva configuración de la amistad ibérica entre España y Portugal a través de la fundación prevista en los acuerdos de la última cumbre hispano-lusa celebrada en Badajoz", no és més que una mostra de provincialització de la política catalana. Als Catalans el que ens importa no és l’amistat ibèrica, sinó que l’amistat mediterrània, amb Còrsega, Sardenya, Sicília, Gènova, Nàpols, Roma, Niça, Marsella, Suïssa… per posar llocs que estan com a mínim a la mateixa distancia quilomètrica que Portugal, avui en dia el Mar no es pas cap barrera més aviat com diu en Lluís Llach es un "Pont de Mar Blava".

– Quan diu "Y miren con qué rapidez ha reaccionado la derecha europea de Merkel y Sarkozy.", està barrejant tot per despistar encara més als catalans. La dreta europea amb la Merkel o en Sarkozy (falta veure que farà)  ho tenen clar, els importa molt poc aquest invent del "Partido Demócrata Europeo". Ells el que primer faran és defensar el seus ciutadans abans que Europa i només es mira cap Europa perquè és un bon negoci per les multinacionals franceses i alemanyes. Mentre en Maragall marejant la perdiu al personal, com som de passerells els que creuen amb tot això de la Unió Europea política. La Unió Europea no és més que un gran mercat per les multinacionals que per desgracia els Catalans no tenim, perquè moltes de les multinacionals europees han estat subvencionades i promocionades pels governs corresponents de cada estat, mentre que les poques multinacionals catalanes no han tingut pas aquest suport de l’estat Espanyol, sinó que li preguntin a Gas Natural!.

 En Maragall malgrat el que va dir i he reflectit en el meu bloc Moltes gràcies honorable Pasqual Maragall per la seva contribució l’Independentisme, ara amb aquesta carta, demostra que o bé es creu les seves pròpies mentides o ja ha arribat amb un acord amb el PSOE i te assegurat el seu exili daurat a Europa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!