Des de l'Exili
Per una nació catalana independent, republicana i pròspera
ERC vol dir Esquerra Republicana de Catalunya
En l?època d?en Barrera, el partit era eRC , més republicà que catalanista i més catalanista que d?esquerres.
En l?època d?en Colom, el partit era eRC, més catalanista que republicà i més republicà que d?esquerres.
Ara amb el tàndem Carod-Puigcercós el partit es ErC , més d?esquerres que catalanista i mes catalanista que republicà.
.L?estratègia començada als finals del 90 per en Carod i recolzada per en Puigcercós per créixer i adaptar-se a la realitat catalana, va esser la de donar mes pes a la lletra E d?Esquerra que les altres. L?idea no es pas dolenta, es tractava de adaptar-se a les noves circumstancies per fer créixer el partit.
En els 80, ERC encara vivia dels antics militants de la república, antics combatents que s?emocionaven més amb la bandera de la república que amb l?estelada. La R de republicana era el lletra amb més pes dins d?ERC.
Amb eRC el partit va obtenir bons resultats però es va anar desinflant degut a que no varen saber canviar el vell discurs republicà i adaptar-lo a les noves regles de joc. Cap al final del 80 eRC anava cap a la desaparició.
En els inicis dels 90, ERC va recollir el suport dels joves independentistes de la Crida i d?altres moviments catalanistes que estaven descontents amb la política de pactes del Pujol amb el PSOE. La C de catalanista era la lletra amb més pes dins d?ERC
Amb eRC el partit va sorgir amb força de la seves catapultes però es va anar desinflant en el moment que es va tenir que definir i concretar el programa polític. Van tornar aparèixer les ombres de esser un partit testimonial
Cap al finals del 90 i els principis del 2000, desprès de la escissió i posterior desaparició del PI, ERC va aglutinar el suport dels catalanistes que no els hi agradava el gir dretà del nacionalisme català junt amb la nova joventut que lo del Marxisme li sonava marcià. Tant la lletra C com la E tenien el mateix pes dins d?ERC.
Amb ERC el partit va connectar amb el sentiment de la gent inconformista i independentista de la societat catalana i malgrat tot la falta de suport del establishment català es varem obtenir els millors resultats des de la república. En el primer moment ERC va intentar aplicar la política C de catalanista, apostant quasi tot a una carta: L?Estatut. Al final aquesta carta quasi la tornar a fer-la fora del mapa.
Ara en cap al final del 2000, desprès del fracàs de l?Estatut, les cartes que li queden es la carta de la E d?esquerra, es l?única carta política que es pot dur a terme d?una manera fàcil i sense complicacions. Poc a poc la lletra E ha anat i anirà agafant més pes, ara ja tenim ErC
Els millors resultats de han estat quan les tres lletres tenien el mateix, fou duran l?època d?en Macià. Desprès, també només ERC ha obtingut bons resultats es quan la lletra E i la C tenien el mateix pes.
Ara veurem que passarà en les properes eleccions si el pes de la E d?esquerra s?accentua encara més respecte la C de Catalunya i la R de republicana.
El temps ho dirà!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I el desencant dels catalanistes davant el messellisme d’Erc a l’Estatut amb el ball de cadires.
Els partits polítics d’aquí sols són gestors d’engrunes, i siguin del color que siguin acaben esdevenint col·laboracionistes. En el cas d’ERC, el salt ha estat ben ràpid, amb aquesta nova legislatura. Per mi, no cal esperar-ne res.
Republicana? que heu vist amb quines reverències van a presentar-se al Borbó?
Esquerra? a l’estil del Portabella potser, o les polítiques tan esquerranes que preconitza el Carod?
Catalanista? ah si, postnacional i de pixada llarga, això diuen.
Soc militant d’ERC i el nostre partit sempre ha estat d’esquerres, republicà i catalanista. Altra cosa són els dirigents. Potser estic d’acord amb els dos primers que has dit, perquè com hem pogut comprovar tenien poca alçada política. Però dels actuals crec que tenen clar les tres coses i que en tot cas les circumstàncies fan que en els governs que formen part s’hagin de prioritzar unes polítiques en front les altres. O és que ja no recordem que l’intent de reformular el marc estatutari va provenir d’ERC. Algú s’ho ha carregat i ara cal fer polítiques de gestió perquè l’estatut està dat i beneit fins que no tinguem, ERC, una majoria acceptable.
Bon nadal.
S’ha vist que, a l’hora de la veritat, tant ERC com CiU acaben duent a terme les mateixes polítiques, que es basen en el "peix al cove". Com pot ser que els dirigents d’ERC hagin permès l’espanylització vergonyosa de la televisió nacional? Com pot ser que no votin en contra d’uns vergonyosos Pressupostos de l’Estat que incompleixen greument el que marca l’Estatut (que ja tampoc era gaire!)?
El que cal és un partit que, per sobre d’estèrils enfrontaments dreta-esquerra (a la pràctica en pujar al govern les polítiques en l’àmbit econòmic i social no són gaire dispars) posi per damunt de tot Catalunya i la seva construcció nacional. A quest partit és el Partit Republicà Català. La seva web és http://www.indpeendentistes.cat . Molt interessant és el blog de les sevs joventuts.
Endavant i independència!