Vuitanta anys després del juliol de 1936, la memòria de les persones que van maldar per aturar el feixisme i canviar la societat de socarrel resta oblidada o esbiaixada per la visió que de la reraguarda republicana va imposar la dictadura franquista. La revolució social que esclatà aquells dies ha estat presentada, massa vegades —i encara en l’actualitat— només com un moment de bogeria col·lectiva o de domini d’odis ancestrals i irracionals. D’igual forma que, encara avui, es presenta no poques vegades la Guerra Civil com a conseqüència inevitable de la proclamació de la República.
És clar que les revolucions són moments de trasbals i de violència. Cal, doncs, conèixer i interpretar críticament els fets. Alhora cal no oblidar l’esforç d’un poble per construir una societat més justa, un món nou que es va poder visualitzar en experiències econòmiques i d’organització social.
Aquest juliol de 2016 ens proposem continuar reivindicant la memòria dels homes i les dones que van lluitar contra el feixisme, i la petjada constructiva d’una transformació social que no va poder ser i que, molts cops, només s’ha dibuixat com una mena d’orgia de sang i foc.
Ho farem amb un acte breu, de record, al Casal Despertaferro a les vuit del vespre. A partir del mes de setembre volem apropar-nos als fets viscuts i a les experiències en diferents àmbits, sempre des de la proximitat geogràfica i la memòria de les persones, en l’àmbit del Baix Camp i el Priorat.
Acte organitzat per Carrutxa i el Casal Despertaferro!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Trobo molt bé que vulgueu reivindicar la memòria i la feina dels qui van intentar construir una societat més justa, un món nou… però reivindicareu també la memòria dels capellans, monges, gent d’església i demés civils desarmats que van ser assassinats per aquells que s’anomenaven revolucionaris?
Perquè sinó ho feu, el que fareu serà només una exaltació de la barbàrie, el terror i el crim.