Wembley
Avui el meu ‘país petit‘ juga a Wembley.
Gràcies Pep!
Quin goig poder gaudir d’aquest equip extraordinari que no té por de ser autèntic i que no li fa vergonya saber-se diferent.
Aquest equip encomana a milers de persones una manera de fer i una manera de ser.
L’entrenador ha buscat allò que és essencial i n’ha fet un compromís.
Quin geni en Guardiola!
El veig una persona sàvia. Sap llegir el món, sap interpretar-lo i procura transformar-lo.
És un mestre. Com aquell qui no fa res, ens va afaiçonant una actitud que ens fa més lliures i més dignes.
I avui tornem a ser a Wembley. Quins records!
Quan no feia gaire que havíem guanyat la primera copa d’Europa, vam fer una trobada familiar de la família Bardolet.
Et tiet, que llavors era Abat de Montserrat, va fer la missa pertinent amb tota la familiada i quan va alçar el calze per la consagració, en Joel, que llavors tenia 4 anys, va cridar: la copa d’Europa!
Avui serà a Itàlia quan aixequem (si Déu vol) la quarta champions. Ho celebrarà a Monopoli i ens trucarem per compartir l’alegria.
Però igualment tindrem la casa plena de parents i amics. Som una casa on les dones també som futboleres. Farem festa grossa perquè en moments així i malgrat que tens alguna fiblada d’enyor, sents el goig de viure i compartir.
Endavant doncs!
Felicitats a tots els culers.
I com diu el mestre Guardiola, que la pilota voli.
Me’n vaig a comprar la xocolata al Bruni i la coca a Folgueroles!
Visca el Barça i visca Catalunya lliure!
Molt bona la coca i la xocolata. Millor encara la companyia i el compartir emocions. Una nit màgica!!!
I … que la vida voli, que la perplexitat d’estar vius ens acompanyi i ens ajudi a estimar les fiblades d’enyor.
Bona nit.
Salut
Quin plaer aquest Barça! Sens dubte el millor equip que he vist mai i no se pas si veurem una cosa igual algun altre dia.
Vaig disfrutar del partit, de la companyia, de la xocolata (l’endemà tenia una mica de migranya, però pel Barça i pels amics tot es fa i es disfruta) … i, el que també és important … ha estat un dels partits més plàcids que he vist … Ni tan sols vaig patir … només vaig disfrutar d’uan segona part que ratllava la perfecció més absoluta. Em feia l’efecte que veia la olasmació de la Capella Sixtina del fútbol. Sembla una ximpleria, però era gairebé impossible jugar tant bé.
En Pep hi té molt a veure. És l’ànima i l’exemple que, en aquest país de caganers, hi ha gent que sap transmetre dignitat, respecte, educació i mala llet quan convé i fervor per la feina ben feta. M’agrada i em meravella un home que no te vergonya i que no ha de disculpar-se per ser el que és: ser català i parlar en la seva llengua vagi on vagi!
Ramon