votaré per vos
El meu pare, nascut a l’any 24 del segle passat, va subsistir a la guerra i la postguerra i tenia por.
Però el meu pare estimava Catalunya, se li negaven els ulls quan sentia el seu gendre cantar aquelles cançons que el seu pare cantava mentre segava. L’estimava tant al seu pare! Es deia Ramon com el seu altre gendre.
I les sardanes, si sentia La Santa Espina, li brillaven els ulls. Jo, d’adolescent, quan em volia escapar, si deia que anava a ballar sardanes a Sant Julià, ja tenia la porta oberta!
Aquests dies hi penso molt en ell, el 20 d’octubre farà deu anys que es va morir i aquest aire de tardor em retorna aquell dolor encara per curar del tot.
Estic ben segura que ell votaria ‘Junts pel sí’. Sembla que el vegi, estaria entusiasmat amb la candidatura que hi ha Pep Guardiola i el president Mas.
Segur que hauria perdut ja tota la por.
Diumenge votarem, serem majoria que votarem llibertat i vencerem definitivament aquell fred de la dictadura.
Pel meu pare i per tots els que hem deixat pel camí, el millor homenatge, la victòria!
Catalunya, ens tens a nosaltres! Guanyarem!