a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

un dia llarg

General

De bon matí, mentre faig el cafè,
responc l’enigmàrius, avui no l’he encertat, he respost
“ensumar”.
Vaig cap a l’escola. A primera hora faig
prova de socials pels de 6è, han estudiat i es nota, estic
contenta.
Hora del patí, rondo pel despatx. Moltes anades i
vingudes, és temps de beques i de matrícules.
Truca el telèfon i demanen per mi, una
veu preocupada em diu que són del SEM. M’espanto. Una companya ha
tingut un accident de cotxe, no feia gaire que havia marxat per anar
a Barcelona.
Ens organitzem per arribar-nos a l’hospital de Vic i
saber notícies.
Tots estem un xic neguitosos i
angoixats; ostres, la pluja a l’asfalt és un perill.
Sort de la feinada que no s’atura,
avaluacions, més beques i més matrícules.

A la 1h arriba l’Oriol, ens asseiem
per parlar del menjador pel curs vinent. No estic gaire atenta, tinc
ganes de saber bones notícies de l’hospital. Rebo un missatge de
l’Imma però encara no li diuen res.
Sembla que això del menjador
funcionarà, quan ho tenim decidit anem a veure la cuinera i les
monitores, estan contentes, els agrada aquest canvi de rumb.

Per fi notícies de l’hospital, són
bones, hi han pogut parlar i tot! Ara està en observació però no
sembla tenir res trencat. Respiro alleujada.

Uf! Ja són quarts de 3. Me’n torno
al menjador i li demano a la Montse si em pot donar una miqueta de
dinar que sobri. I tant que si em diu. Em serveixo una mica de
vedella amb suc, és bona, tenia gana.
Fem la xerrada mentre em
menjo uns trossos de síndria dolça i gustosa.

Me’n torno al despatx. Fem jornada
intensiva però jo la faig complerta avui perquè vénen a matricular nens i nenes per P3.

Faig una pausa. Fem el cafè amb
l’Anna i la Lurdes i ens permetem de seure i fer-la petar encara que
totes tenim massa feina.

Tornen els nenes i nenes de sisè
amb en Jordi, eren al teatre a assajar. Estan fent els darrers tocs al seu Rei Lleó, demà
estrenen! Serà preciós.
Els ajudo i els
faig el programa de mà.

Quan acabo parlo amb l’Angèlica,
avui és feliç, marxa un mes al seu país (Colòmbia). Veurà els seus
pares, em diu que sa mare fa una setmana que no dorm de l’emoció, ja
ho crec!

Sortim de l’escola plegades amb la
Lurdes, parlem d’anar a fer el got al Cloquer però ho descartem, és
massa tard i jo haig d’anar a cantar amb la Brusquina al Cirviànum
de Torelló.

Arribo a Vic però no vaig de dret
a casa, me’n vaig a l’hospital. Entro a urgències i la busco a la
lletra C tal com m’havien dit. No hi és. Una infermera molt amable
em diu que ja ha marxat a casa. Quina alegria! Li escric un sms i li
dic que l’he anat a veure però que ja ha fugit i que molts d’ànims.

Passo per casa a buscar la roba per
cantar. Ara portem una samarreta que diu “tenim un do”.
A casa quan una arriba l’altre marxa,
tenim el temps just per fer un petit intercanvi d’informacions:

Tinc un mail d’en Joel. – Fantàstic, després el miro. – I la Judit,
bé? – No ha dit res, suposo que sí.
– Adéu eh, vaig a Torelló,
em gravaràs el “sense ficció” que avui també parlen
d’independència?
– No sé si seré aquí. Ves amb compte amb el
cotxe!
– Ok, adéu. Adéu Mixeta (que maca 🙂

Arribo una mica tard a l’assaig. No sé
on s’aparca en aquest poble!
Cantem els nocturns de Mozart, avui
no sonen tan bé com diumenge a l’Atlàntida.
Comença el concert, primer toca en
Fede, el piano sí que li sona maco.
Després cantem nosaltres, em
poso al costat de la meva amiga Ioia que té un bon do. Miro el
públic, ha vingut la Iona però des de dalt amb els llums no la
veig.

Finalment canten els VICUS, ho fan bé
i acabem cantant tots plegats.
M’adono que m’ha passat el neguit, qui
canta els seus mals espanta, és veritat.

Torno a casa tard. Uix, quina nevera
més buida.
Em preparo un petit entrepà i una estrella ben
fresqueta i vinc cap aquí.

Tenia ganes d’escriure 🙂
Bona
nit…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.