a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

tu ets com jo

Sense categoria
Aquest matí feia cua a la granja on vaig sovint a comprar la llet fresca. Darrera meu, una dona amb indumentària del marroc, esperava també pacientment amb una ampolla de llet a la mà, que ens toqués el torn per pagar.

De sobte, un home gran que era a prop de la porta, es fa pas entre nosaltres per abastar mitja dotzena de flams. 
Ja l’he vist a venir. Quan ha tingut els flams s’ha enganxat a mi passant a davant, descaradament, de la dona marroquina.

M’he girat i li he dit que es posés al lloc que li pertocava que era darrera de tot, les tres persones més que s’esperaven han assentit amb el cap. Però ell s’ha contrariat i ha dit que ell havia vist entrar a la senyora i per tant que anava al seu davant, darrera meu.

Li he dit pausadament que el que feia no estava bé i que ell ja sabia que no estava bé.

Mentre em responia que no em posés així, jo ja havia desconnectat i ideat el que faria.

Quan ja em tocava a mi, he mirat a la meva veïna del darrera i li he dit ‘ara li toca a vostè’ amb un somriure. Sentia a la meva esquena l’home racista murmurant ‘quins collons’, però no m’importava.

Ella ha tret el moneder tímidament i ha pagat els 1,37€. Llavors s’ha girat, m’ha agafat el braç i mirant-me als ulls m’ha dit GRÀCIES.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.