Tant debò sigui musica
Sense categoria
Tant debò sigui música el que haguem de sentir li va dir ahir la Terribas a en Guardiola.
Música però de la bona és la que han de sentir persones amb tanta dignitat i passió per la feina ben feta com el nostre primer entrenador del Barça.
Ahir mentre l’escoltava emocionada i embadalida enyorava molt el meu pare. Que content que estaria. De fet, veia la seva mirada dibuixada en el rostre del pare d’en Pep i sentia que en el fons, els homes bons, són molt iguals.
Són persones sense enveja, sense rancor, amb coratge, amb esperança i amb paciència. Són homes i dones generosos i tenaços; no els fa mandra llevar-se d’hora per pencar i persistir fins fer un país imparable.
I els altres, els de la cantarella de la mediocritat i l’enveja que s’amaguin i es consumeixin ells sols i que ens estalviïn si us plau els seus raonaments estúpids que proven de desacreditar la bona gent que fa bona feina i que estima la seva gent i el seu país.
Música però de la bona és la que han de sentir persones amb tanta dignitat i passió per la feina ben feta com el nostre primer entrenador del Barça.
Ahir mentre l’escoltava emocionada i embadalida enyorava molt el meu pare. Que content que estaria. De fet, veia la seva mirada dibuixada en el rostre del pare d’en Pep i sentia que en el fons, els homes bons, són molt iguals.
Són persones sense enveja, sense rancor, amb coratge, amb esperança i amb paciència. Són homes i dones generosos i tenaços; no els fa mandra llevar-se d’hora per pencar i persistir fins fer un país imparable.
I els altres, els de la cantarella de la mediocritat i l’enveja que s’amaguin i es consumeixin ells sols i que ens estalviïn si us plau els seus raonaments estúpids que proven de desacreditar la bona gent que fa bona feina i que estima la seva gent i el seu país.
em va agradar i em vaig emocionar. És proper. És català i prou, sense cap mena de sofistificació ni de castellanització amb una gran dosi de respecte per a tots i per a tothom, però amb les idees molt clares.
Em va agradar una expressió que em van ensenyar de petit i la va dir al discurs: no trepitjis però no et deixis trepitjar i, normalment, la situacio del nostre país és digne d’una novel.la de Kafka. Ens trepitjen i ens deixem trepitjar i quan nosaltres intentem trepitjar, els que ens trepitjen se senten ofesos perquè els trepitjem d’allò que ells ens han estat trepitjan eternament i ens fan sentir culpables d’estar trepitjats pels nostres trepitjadors i continuem estant trepitjants sense voler-ne estar. És complicat i els Duran lleides de torn i els pescadors de peixets raquitics els fan la gara-gara eterna i entren en el joc perpètuament … em desconsola … je suis desolé, com dirien els francesos. Però crec que si treballem molt i bé, t’hauràs de llevar més d’hora, això no ho para ni Déu i molt menys els castellans.