a cop calent

Si fa un mes i mig, (vaig presentar la
candidatura el 26 d’agost), m’haguessin dit que avui seria aquí, al
costat de l’Alfons i l’Emili, presidint l’acte de presentació de
Solidaritat Catalana per la Independència Vall del Ges, no m’ho
hauria pas cregut.

Però aquí estic.

Dels 135 candidats
que vam sortir escollits a les primàries de SI, estic al número 35.

Per tant tindré escó segur!

Sóc avui aquí per les dues raons que
em van fer presentar candidatura. Perquè crec fermament que farem
una Catalunya lliure i sobirana i perquè em comprometo i em sento capaç de
treballar de valent per aconseguir-ho.

I com ho hem de fer? Doncs junts que sempre és molt
millor.

La causa de la llibertat de Catalunya
es mereix un esforç de generositat per part de tothom.

Des de baix, des dels ‘militants’ de
base, ens toca la feina de fer pinya i anar tots a la una. Hauríem
d’aparcar els recels i les enveges i treballar incansablement, amb
paciència i amb molt bon humor.

I des de dalt?

Des de dalt han de fer el mateix. Però
als nostres líders els exigim encara més responsabilitat.

El poble de Catalunya els demana la
unitat de les forces independentistes. La gent voldria líders
capaços d’arribar a acords.

Si anem junts generarem més il·lusió
i alhora evitarem que el vot es dispersi o es perdi.

Us en recordeu de la pregunta dels
referèndums sobre la independència?

‘Està d’acord que Catalunya esdevingui
un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la
Unió Europea?’

Tots estem d’acord en això, oi?

I ja no volem esperar més, volem que
sigui, com diu el nostre cap de llista Jan Laporta, aquesta tardor,
abans de Nadal.

Avui és 9 d’octubre, diada del País
Valencià i fa bo de recordar unes paraules del poeta Vicent Andrés
Estellés que deia:

‘És el desig del riu, i el llençol, i
la brossa. 
És un instint de pàtria. És el desig de
l’arbre, 
i del cel, i del cànter, i el pitxer, i
l’argila. 
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria. 

I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.’ 

( Del
“Llibre d’exilis”,1971)

Avui segur que tots els que som aquí
Torelló per presentar SI Vall del Ges sabem que ‘La independència no es demana, és
proclama i es defensa’ (C.Cardó)

Llavors ja vindrà la tasca laboriosa i
apassionant de construir l’estat, el nostre estat, el millor estat
d’Europa, el que haurà nascut des de la base més democràtica i
il·lusionada, el que acollirà els que són del nord, del sud, de
l’est i l’oest. El més generós, el més noble i el més
valent.

Llavors, tal com diu el meu cunyat Ramon, totes les
cobles de Catalunya entonaran a l’uníson la sardana ‘Somni’ i arreu
sabran que ja som lliures, que hem vençut la por, que mai més no
ens podran ofegar amb el poder esclafador d’un estat repressiu i
reprimit, empobrit per la pròpia mesquinesa, buit i tronat.

I
jo miraré el cel i somriuré a aquells que m’han precedit perquè
ells van mantenir la força de la nostra nació tot llaurant la terra
i segant el blat, treballant a bosc i fent piles de carbó, perdent
les collites per culpa de les pedregades i tornant a sembrar sense
defallir, amb la tenacitat que només la gent autèntica té.

Calladament van sembrar també llavors
d’esperança. Solidaritat Catalana per la Independència pot ser-ne
el fruit.

Collim-lo, fem-ne un farcell i caminem
tots plegats cap a la independència.

VISCA CATALUNYA LLIURE!

Carme Vilaró Rovira – 9 d’octubre de
2010