a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

sense vos

Sense categoria

Som
a mitjans d’abril, època de plena primavera.
El sol escalfa, els
dies ja són clars i el cel més blau.

Els tons de verd fan escala
de colors.

De tant en tant veiem clapes del groc de la colza que
perduraran fins que el roig dels gallarets mani als marges dels
nostres camins.

Avui fa anys que vau marxar i com llavors, em
vénen al pensament les paraules del poeta:

Si
el món ja és tan formós, Senyor, si es mira

amb la pau
vostra a dintre de l’ull nostre,

què més ens podeu dar en
una altra vida? 

La vida flueix, sovint serena i a
voltes intensa. I jo encara no m’he acostumat a assaborir-la sense
vos al meu costat. 

Finalment, però, tot té sentit si saps descobrir aquestes persones que fan el ‘món meravellós’ 🙂

  

  1. m’agradaria poder expressar-me amb poesia … no en sé … la mare … el dol … les absències … el record … i la vida que se’ns escapa dels dits sense vida  en tonteries materials i patiments idiotes.

    També anyoro el sense tu … i molt … malgrat el seu malat silenci de cervell abatut per les vicissituts de la vida … però anyoro aquella expressivitat i aquells ulls verdosos vius i plens de bondat i de bones maneres que feien estimar-la perquè no tenia un no mai per ningú.

    Ramon.

  2. Quan ja es morta, el dia de la mare son dos, el del méu / nostre naixement, i el dia de la seva mort.

    Avui me n`he adonat en llegir-vos. 

    Es mol bonica  aquesta poesia. Us sabria greu si la faig servir ?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.