a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

reflexió

General

Tots els polítics

es disfressen una mica

per vendre credibilitat.

N’hi ha que per més que ho intentin no ens els creurem mai.
I n’hi ha
que, encara que en aquest moment sobreactuen,
tots sabem que en el
fons hi podem confiar.

A Vic hi ha per exemple la PxC,
un partit fatxa i xenòfob. Jo no entenc això de la llei de partits. Si
hi ha un partit com aquest de l’Anglada que tothom sap quin peu calça,
per què no es pot il·legalitzar?

Els altres partits estan bé.

Tenim
els de CiU que han passat unes baralles internes, i no tant internes,
per trobar candidat. Finalment se n’han sortit però veurem si treuen
els 11 regidors que pretenen.

Vaig anar a la presentació del seu programa de cultura i en Xevi ho va explicar molt bé.

També
vaig anar a la presentació del programa d’educació i no va estar tant
bé. Tot i que aquest segon dia van fer venir a l’Artur Mas i tot.
Em
vaig adonar que lamentablement l’educació, que hauria de ser la
prioritat màxima, per a ells era només dir un reguitzell de tòpics i
sobretot una ensabonada a les escoles concertades.

El model Vic s’ha desvirtuat i CiU l’ha deixat morir de sentiment.
Això
de deixar morir les coses que havien començat de manera pionera i molt
vàlida ho fan molt els governs de CiU, no sé per què, sembla com si
se’n cansessin o els deixés d’interessar.

Tant que s’omplen la boca del model Vic i estic segura que el model Manlleu, per exemple, els ha passat al davant.

A Manlleu, els mestres es troben reconeguts i es fa un treball conjunt i seriós per integrar a tota la població en edat escolar.

A
Vic, fa dos cursos, es va fer un CEIP nou tant allunyat del centre com
es va poder i es va tenir marginada de les decisions a la directora que
ho havia encetat amb il·lusió i bona feina.

No funciona el model educatiu a Vic i faria molta falta tenir a l’ajuntament gent compromesa amb aquest tema cabdal.

També
tenim a Vic un mal rotllo amb ERC. Esquerra presenta a Vic un candidat que no transmet confiança.

Si hi hagués el candidat que tothom volia, en Francesc Codina, tot aniria millor per ERC i per Vic.

No sé quines martingales expliquen que va muntar l’Andreu per ser elegit, però no inspira gens de confiança. Quina llàstima.

Vaig
anar no fa gaire a Roda, a sentir en Carod. Em va agradar l’ambient que
es transmetia tant d’en Carod com dels candidats a alcalde i regidors
d’ERC. Si fos de Roda els votaria.

Però una cosa és que en Carod em transmetés credibilitat i confiança com sempre i l’altre és que el vaig veure una mica cansat.

Penso
que ha de cansar i fins i tot ha de ser una mica dur per ell això
d’anar canviant de personatge, ara és el vicepresident i ha de fer
pinya amb en Montilla i més tard és a un míting i ha d’abrandar la
bandera de l’independència… déu n’hi do.

No li critico i, és més, estic segura que fa ambdues coses amb tota la certesa de que és el millor per la nostra pàtria.

Però el vaig veure com una mica sol.

Tant debò fossim molts els que seguim els anhels d’independència i el camí cap al sobiranisme fos més proper.

Ves que no voti la CUP, la Laia Jurado es veu maca i bona gent.

  1. Una opció política catalanista a l’esquerra del PSOE acaba essent una opció a l’esquerra del PSOE, i punt. Aquest és clarament el cas de les CUP (a aquestes alçades mocadors palestins i retrats del Che Guevara, au va, nois!) i pot ésser aviat el cas d’Esquerra, quan hagin acabt d’arraconar en Carod. No oblideu Euzkadiko Ezquerra!

  2. Hola Carme!

    El que he escrit a l’Albert, t’ho hauria enviat a tu. Passa que he entrat abans al seu bloc. Et remeto al comentari que ha fet allà. És tal com ho veig jo. Sempre he pensat que en Mas és un txitxarel.lo de pela amb cinc molt d’acord amb els temps que corren.

    Ramon.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.