persistim amb alegria
La solitud, quan és circumstancial i volguda, crea una intimitat que t’atrau.
Penso en els reptes personals i col·lectius i refermo que el millor de la vida és senzillament viure.
Però viure és implicar-se i sentir aquest petit sotrac a la porta de l’estómac quan t’adones que alguna cosa et surt bé. Això ho deia Tàpies. M’hi vaig sentir molt identificada quan ell ho explicava al “T de Tàpies”.
Jo fa temps que tinc detectada aquesta sensació i per mi és senzillament alegria. Moltes vegades dic que tinc l’alegria a dins i sé perquè és.
És quan tu, la teva gent o el país fa alguna cosa que ens fa reeixir, fer un pas endavant, sortir-se’n malgrat tot.
L’alegria és el combustible que ens fa falta per ser imparables i la trobem en l’estima per allò que fem i sobretot per allò que som.