a cop calent

Aquest any hi érem tots!

Quina alegria que fa això d’empènyer el país cap a la independència.

Persistirem fins que ho tinguem tot, Catalunya bé s’ho mereix!

He estat escoltant al president de l’ANC Jordi Sànchez parlant del ‘referèndum d’independència’ i m’ha fascinat.

Perquè aquest referèndum no va en contra de ningú dels nostres i no l’utilitzarem per fer soroll o marcar múscul.

L’ANC ens hem adonat que en aquest moment toca reorientar parcialment el rumb del procés.

El ‘full de ruta’ no és un llibre revelat, és un instrument. N’hi ha diversos de fulls de ruta (el de l’ANC, el de JxS, Òmnium…).

El que hem de fer ara és asseure’ns tots els actors socials i polítics i fixar un nou full de ruta que sigui vàlid per a tots. El que aportarà l’ANC (si ho aprovem els socis) serà aquesta proposta de referèndum sobre la independència de Catalunya.

Simplement, on diu “eleccions constituents” ha de dir “referèndum”. Aquesta és potser la única modificació necessària del full de ruta.

Molts no independentistes votarien Sí en un referèndum, per sobre el 55% segons la Vanguardia!

La bandera del Sí ens aglutina molt, molt més que cap partit polític!

L’ANC va evitar unes noves eleccions el gener QUAN TOT ESTAVA PERDUT. Cap noves eleccions ens donarà un resultat millor que el del 27s.

Tenim un parlament i un govern que donaran certesa i seguretat jurídica a la nova República que naixerà aquest proper 2017.

Ahir va ser un dia important a Vic.

L’ANC_Vic vam organitzar l’acte “Endavant República” i la resposta de la gent va ser impressionant.

Els ponents van estar ‘imponents’ i a tothom ens va quedar la sensació agradable de que serem capaços de persistir sense abaixar els braços, amb el cap ben alt i amb un somriure als llavis fins que arribi el moment (no gaire llunyà) de proclamar la independència.

La bona conversa, tot sopant al Caliu, va confirmar-nos les bones sensacions.

Ho farem! Endavant República!

Abans de començar, us vull dir el que ens sembla més important: Els vostres fills estaran bé a l’escola.

Els nens i nenes estan bé a l’escola perquè intueixen de seguida que l’escola té sentit. S’adonen que els límits poden ser possibilitats. Es tranquil·litzen i se senten segurs.

L’escola és la institució de l’ensenyament i es fonamenta sobre els quatre grans pilars de l’educació que va formular Delors: Aprendre a fer, aprendre a ser, aprendre a conèixer i aprendre a viure junts.

Estarem junts durant 9 anys de les nostres vides, no els passeu de pla. Sigueu-ne protagonistes, impliqueu-vos, estimeu l’escola i confieu en nosaltres.

Aquests poden ser els millors anys de les vostres vides, gaudim-los!

_Carme Vilaró Rovira (Directora)

El 30 de gener tenies 17 dies. Eres una miniatura. Havies nascut amb 36 setmanes i quatre dies.

Érem a casa dels teus avis materns, penjades doncs al Santuari de Puiglagulla.

Va començar a nevar sense parar, el teu pare era fora, tenia un concert amb la ‘Camerata de Cançó Tradicional’.

La neu era molt feixuga, de seguida ens vam quedar sense llum i la nostra comunicació amb el món exterior es va tallar quan es van acabar les piles de la nostra emissora, la que l’avi feia servir per anar a caçar el senglar. El teu avi Josep va intentar baixar a peu fins a Vilalleons però va haver de recular, els arbres queien pel pes de la neu i tallaven la carretera i ell corria perill.

Nosaltres estàvem bé, amb ciris encesos i a la vora del foc.

Però passàvem ànsia, no sabíem res del teu papa. Vam engegar la ràdio, Catalunya Ràdio i de sobte vam sentir un missatge: <<els membres de la Camerata de Cançó Tradicional estan bé i s’han quedat a passar la nit a Centelles>>. Als teus avis i a mi ens van saltar les llàgrimes a tots tres, no dèiem res, miràvem el foc, en silenci, donant gràcies a Déu…

Vam passar les nits arraulides una al costat de l’altra per fer-nos escalfor, quina sensació tan inexpressable…

Avui he pensat que entenc perquè tens aquest coratge, aquesta força i aquesta intrepidesa.

Aquelles nits blanques i lluminoses, isolades al cim que em va veure créixer, em van oferir la certesa que l’amor ho pot tot.

Avui, la Plaça major de Vic, ha lluit esplendorosa amb l’espectacle inaugural tan encertat, tan visual i tan bell. Avui a les 19.00 era el tret de sortida de la ciutat de Vic com a Capital de la Cultura Catalana 2016.

La plaça estava plena i es respirava aquell aire un xic solemne de les diades importants. Feia un fred que pelava! Però, com deia el meu pare, no existeix el fred, existeixen els que no se saben abrigar!

Us esperem aquí, veniu-nos a veure. Mireu la programació, val la pena!

Ah! I nosaltres passarem el relleu a Reus! Justament! : )

Avui ha sigut un ‘dia de cada dia’, últimament a Catalunya van escassos aquests dies!

Dies com el d’avui són aquells que més enyores quan tens un contratemps que no et deixa fer vida normal.

Normalment no hi caus i per tant no els gaudeixes, però avui me n’he adonat i per això ho destaco en el meu apunt.

La feina a l’escola és per a mi un goig, sempre, sempre, em meravella aquesta expressió dels nens quan t’expliquen qualsevol cosa i aquest gest que fem tant sovint els mestres de mirar-los, d’escoltar-los, d’ajupir-nos per posar-nos a l’altura dels seus ulls. En llenguatge no verbal els diem: m’agrades, m’importes, et cuido, t’animo i confio en tu.

També hi ha, en un dia normal, la tardes a casa i pedalar una mica, alguns vespres a la Coral que qui canta els seus mals espanta i la nit per poder mirar el 324 i comentar amb la família com tenim el govern i en quina fase de desconnexió passem.

Bona nit!

Avui és una data ben rodona i s’ha d’accentuar.

L’amor envers els fills és l’amor en majúscules, el veritable, el que és ple de sentit. Els fills ens obren les portes del futur i sempre ens hi trobem còmodes perquè som nosaltres, som els mateixos des de l’inici i ens reconeixem sense veure’ns.

A casa ens diem que tenim un radar que detecta com estem encara que siguem a milers de quilòmetres. És sorprenent però és així.

I per molts anys! : ))

del poeta turc Nassim Hikmet: ‘El més bonic del mar/ és allò que no hem navegat.’

Vam fer una piulada ahir des de l’ @ANC_Vic que deia:

“I de sobte tot torna a ser fàcil. Dibuixem el somriure revolucionari i esborrem el partidisme. Tornem a sentir-nos més que mai @assemblea”

I després he vist que els que ahir no somreien, els que avui no somriuen encara, o bé són unionistes o bé són massa partidistes!

És l’hora de pacificar l’independentisme, és l’hora de deixar-hi la pell amb aquell somriure dels generosos, dels que no tenen res a perdre individualment i molt a guanyar col·lectivament.

Som-hi! Endavant República!

Bufa! Quin dia!

Estic que encara no m’ho crec!

Com som els catalans, ho fem tot difícil fins que fem un clic i ho esbandim en un pim-pam.

Avui és d’aquells dies que et sents orgullosa del teu país i de la teva gent. Un altre dia fent història mentre la vius.

Tots enganxats al debat d’investidura com si fos la classificació per la final de la Champions i aplaudint les rèpliques del MH Puigdemont com si fos una filigrana d’en Neymar o una diagonal de Messi.

Una altra cosa per agrair al MH Mas, haver triat el millor per desconnectar d’Espanya amb mà esquerra, contundència, sentit de l’humor i valentia.

He llegit que mentre vèiem el debat sortia en Rajoy, es veu que ens ha amenaçat com feia el seu representant al Parlament. Que vagin fent, no se n’adonaran i ja serem fora!

Gràcies MH presidents 129 i 130! Visca Catalunya lliure!

(la foto és de @LizCastro)

Avui és el dia que hem sabut refer el camí cap a la independència.

Avui és el dia del pacte entre Junts pel Sí i la CUP.

Avui és el dia que el president Mas ha fet allò que la consciència i l’emoció li han dictat i ha permès aquest valuós acord.

Avui és el dia de reconèixer la tasca de l’ANC i el seu lideratge per forçar aquest ‘miracle’ que ens permetrà, demà mateix, investir el nou president Carles Puigdemont.

Avui és el dia que no pots anar a dormir sense sentir una alegria íntima i persistent perquè allò que tants han desitjat ara ho tenim a les nostres mans.

Ens volíem saber lliures i sobirans aquest Nadal del 2015 però no ha pogut ser.

La CUP no ha complert les espectatives, han malbaratat la confiança que hi havíem depositat els independentistes.

Junts pel sí no tenen, per tant, la majoria necessària per investir president.

Els polítics no saben formar govern i la gent hauríem d’haver votat amb més consciència…

Queden poc més de 24 hores, queda un bri d’esperança però… si això s’acaba havent de tornar a votar, jo hi tornaré! Faré tot el que estigui a les meves mans per la llibertat del meu país.

I aquest cop no fallaré!

Avui tocava cremar les calories del tortell de reis!

De fet aquesta era l’excusa, el que ens agrada és fer camí i fer-la petar quan ve de pla.

Tenim un bell país i una bellíssima comarca i això sol ja s’ho val.

És temps de regals com:

• Seure tots al voltant d’una taula
• conversar plàcidament
• explicar què t’han passat els Reis
• fer jocs d’enigmes
• cantar per beneir la taula i així la iaia està contenta
• sentir les primeres paraules de l’Oriol
• menjar el tortell de Reis mentre discutim els perquès de l’actitud de la CUP
• fer una ratafia
• descobrir el teu amic invisible
• compartir confidències
• posar-nos al dia de les vides dels nostres
• sentir-se a casa amb els de casa
• i veure guanyar el teu equip ; )