olor de maig
Sense categoria
Quan l’aire es torna càlid i a la Plana domina el verd és el moment de reconèixer aquella olor inconfusible del mes de maig.
És una olor humil i discreta però persistent.
Te n’adones un dia qualsevol, un dia d’aquells enderiats de final de curs.
De sobte, com aquell qui no vol la cosa, t’arriba una flaire que identifiques a l’acte.
Llavors somrius i respires fondo i saludes l’entrada del temps clar.
El maig, a la Plana de Vic olores el blat que madura i l’ordi a punt de segar. Olores els primers gallarets que tenyeixen de vermell els marges. Olores la vida nova i et reconcilies amb allò que és essencial.
Deixes marxar qualsevol fredor estancada i et prepares per fruir de la generositat d’un altre estiu.
I ací a Ciutat aquest aire càlid ens fa veure moltíssimes orenetes, i de bon matí les merles que t’anuncíen que aviat sortirà el sol, i les flors dels balcons i terrasses ens mostren uns colors meravellosos i les flors es van obrint, i les olors de l’hort del veí del costat, llimoners, mongeteres, nesprers.
Hem deixat, crec que ara sí la fredor, i la porta del meu balconet és oberta bat a bat i vaig mirant un cel blavíssim.
Serà un molt bon día, segur.
Olor humil… a ciutat l’identifico amb l’olor de la gespa …