a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

mirant el cel

Sense categoria
Aquests dies. Cada cop que mires el cel de nit. Sents una gran complaença i afinitat amb l’univers.

Veure com Venus i Saturn s’empaiten pel cel i resplendeixen majestuosos fent la competència a la lluna és un goig pels sentits i un bàlsam per l’ànima.

Aquests dies hi ha hagut massa persones del meu entorn que se n’han “anat al cel”. M’agrada dir-ho així, és com ho deia la meva padrina. És com ho deien la gent d’abans.

Res no pot consolar els cors plens de dol però la calidesa de les paraules dites amb amor hi ajuden.

Aquests dies, malgrat tot, acreix l’esperança. I pressento que totes les persones que estimo i que lluiten com l’Abidal tornaran a guanyar.

Ànims!

  1. Durant els darrers mesos, he vist alguns documentals sobre l’Univers que realment et fan reflexionar sobre el paper de l’home i la seva interrelació  amb tot el que l’envolta. No sempre n’ets conscient de la majestuositat i grandesa de la que en formem part, sempre embolicats amb les nostres petiteses. Crec que de tant en tant, va bé ficar-se a una certa distància, i així poder veure, amb amplitud de mires, tant les circumstàncies personals com les col.lectives.
    Salutacions!

Respon a Jordi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.