mirant el cel
Sense categoria
Aquests dies. Cada cop que mires el cel de nit. Sents una gran complaença i afinitat amb l’univers.
Veure com Venus i Saturn s’empaiten pel cel i resplendeixen majestuosos fent la competència a la lluna és un goig pels sentits i un bàlsam per l’ànima.
Aquests dies hi ha hagut massa persones del meu entorn que se n’han “anat al cel”. M’agrada dir-ho així, és com ho deia la meva padrina. És com ho deien la gent d’abans.
Res no pot consolar els cors plens de dol però la calidesa de les paraules dites amb amor hi ajuden.
Aquests dies, malgrat tot, acreix l’esperança. I pressento que totes les persones que estimo i que lluiten com l’Abidal tornaran a guanyar.
Ànims!
Salutacions!