l’home dels nassos
demà és el dia
de l’home dels nassos
diu que hi ha un home
que té tants nassos
com dies hi ha a l’any
recordo el meu pare fent-nos aquesta broma de l’home dels nassos, ens deia que sortíssim a fora a veure si el veiem i la meva germana i jo jugàvem a buscar-lo
també pensava avui que demà és Sant Silvestre i recordava a la meva mare que ens deia el dia de sant Silvestre per la porta o per la finestra
això
volia dir que la gent que eren masovers i havien de marxar, el dia 31
se’ls acabava el termini o sigui que si no marxaven per les bones ho
havien de fer per les males
és bonic de fer memòria del temps viscut
aviat
farà un any que vaig encetar tímidament aquest bloc, sempre penso (i
amb raó) que escric poc, així que faig públicament el propòsit
d’escriure com a mínim cada setmana
és que de cop t’entra la por
escènica que deia aquell, i penses que no tens res interessant a dir,
sobretot si ho compares amb altres blocs que llegeixes i quedes
bocabadada
però jo estic molt contenta d’haver encetat aquest
bloc, és una finestra al món i el contacte amb les altres persones
sempre és apassionant
agraeixo a tots i totes els que m’heu llegit i agraeixo encara més als que heu afegit un comentari als meus escrits
demà marxo a Roma així és que m’avanço a dir molt bon any a tothom!!
i… seguirem en contacte! 🙂
*Carme
jo també recordo que a casa ens feien anar al carrer a veure si el veiem, i vaig quedar meravellada quan em van descobrir qui era!
Bon viatge pel guerrers que al seu poble són fidels!!
Ep, passeu-vos ho super-bé a Roma i, com sempre, feu país!
Ja veus que hem coincidit avui tu i jo en parlar de l’home del nassos però com sempre, el teu bloc és bastant més poètic que el meu!
Molt bon viatge i feliç entrada de l’any! Penseu a tornar a Catalunya. Crec que el país ens necessita a tots i en plena forma!
Albert cunyat!
Jo també he pensat en l’home dels nassos, però nomes el tindré penjat al bloc durant tot el dia d’avui.
Felicitats pel primer aniversari del bloc. I no pateixis si escrius poc o molt, jo també quan llegeixo segons qui, hem passa el mateix que a tu, però per arribar a aquests nivells hauria de viure només per escriure a aquí, en canvi, si només escric quan em ve de gust, gaudeixo al fer-ho. I no pateixis per si el que escrius es interessant o no, mentre ho sigui per a tu, ho es.
Bon viatge i Feliç any nou.
Tot el que escrius és una benedicció plena de vida,
Escolta aquesta cançó de Raimon que et dedique:
http://www.youtube.com/watch?v=Hk5XDDVSiA0
Enguany millorarem la seua lletra 😉
una abraçada forta,
JCOB
M’ha agradat molt mirar aquest teu bloc, m’has fet recordar que també de petita imaginava i buscava, pels carrers de Tarragona, l’home dels nassos. Buscàvem un home alt i ple de nassos a la cara i de cop, apareixia l’home dels nassos (un cap de llúpia) amb un sol nas, això sí enorme, que ens empaitava amunt i avall del carrer.
Una abraçada