la iaia
La iaia venia cada dia a casa, s’ocupava de nosaltres i el meu germà petit i jo estàvem contents i protegits.
Ens ensenyava a jugar i s’inventava jocs com el joc de passen els reis i nosaltres buscàvem regals per tota la casa. De vegades nosaltres amagàvem els regals i ella feia veure que no els trobava.
La iaia tenia molta paciència i sempre estava per nosaltres. Ens disfressava, ens feia barrets, ens pentinava. A mi em feia trenes d’aquelles tan ben fetes amb gomes de tots colors.
Per berenar ens amagava la xocolata a sota del pa i nosaltres la descobríem i ens la menjàvem a pessics.
La iaia cosia la nostra roba i també ens feia vestits per les nines. Un dia em va dur una nina de roba que havia fet per mi, encara la guardo com un tresor.
Tot sovint també anàvem a casa seva i ens posàvem a la vora del foc i esperàvem aquelles sopetes tan bones que ens feia per sopar.
La iaia tenia un calaix amb tot de sorpreses i sempre sabia què havia de treure per entretenir-nos, un acordió de color blau, uns guixos i una pissarra, uns cromos de picar…
No estava mai de mal humor i nosaltres mai no la fèiem enrabiar. Per això no podíem entendre perquè un diumenge al matí va marxar per sempre més.
El meu germà i jo la buscàvem i ens pensàvem que era darrera els núvols del cel. – No volem que tirin coets! – Dèiem espantats el dia de Sant Joan.
Un dia la mama ens va dir que bufant una pestanya es podia demanar un desig. Nosaltres vam bufar amb tot el cor desitjant que la iaia tornés.
Però les persones que moren mai no tornen tal com eren. El que passa és que, com que les estimem, elles sempre són amb nosaltres i ens fan companyia.
*24-setembre-1932 +18-abril-1993
sempre està molt bé i es molt maco tenir bons records dels absent i que els néts la recordin amb estimació, encara més.
Fins dimarts.
Ramon.