junts pel SíSí
No sé com començar. Encara sóc a l’escola. La Llanos de Luna m’ha enviat el missatge manat-me que haig d’obeir el TC dos cops, no els estic pas llegint.
Penso. Tinc ganes d’escriure i obro el meu ‘a cop calent’.
Sento les veus de nens i nenes que encara són aquí al patí jugant a l’amagada. Estic en mitja penombra. Tinc ganes de plorar.
No sé per què se m’humitegen els ulls. Potser perquè avui a casa hi serem tots. Els fills han volat cap a Catalunya des de Berlin i des de Basilea. Això sol seria motiu de felicitat.
Però avui és més que això, han vingut pel 9N, per votar SíSí.
Què deia aquell pallús que l’independentisme separava les famílies? Nosaltres fa prop d’un any que no sopem junts i avui ho farem. Contents, units, il·lusionats.
Diumenge votarem i guanyarem. Sembla impossible que s’hagi fet possible.
M’agrada pensar en aquells petits gests que van salvar la pàtria de ser anorreada i engolida per la fredor i la foscor de la dictadura. Quant d’amor, quanta saviesa i quanta esperança!
I avui som aquí, a dos dies de dir al món que existim. Que som i volem ser lliures.
Emoció, record, joia, serenitat, esperança i… agraïment a tothom qui ho ha fet possible.
VISCA CATALUNYA LLIURE!