a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

Jornades Escoles 0/12

General

La gent que ens dediquem al noble ofici d’educar som un reducte de bones intencions. Per això, des del 1999 ens hem anat trobant i debatent i conversant i aprenent a ser millors i a compartir el que fem.

He après moltes coses assistint a aquestes Jornades any rera any, per exemple que tot aprenentatge requereix el nostre esforç per ensenyar-lo i l’esforç dels alumnes per aprendre’l, el que vol dir que no només hem d’avaluar els alumnes si no aprenen, ens hem d’avaluar a nosaltres primer.

He après que en la nostra relació amb els nens i les nenes i també entre els mestres hi ha massa peròs i hi hauria d’haver més perquès. De vegades tendim a aigualir el bon vi amb uns rajolinets d’aigua i no caldria, oi?

I he après d’en Jaume Cela aquestes belles paraules:
“I després de tot, quan el pas del temps hagi donat nous relleus al record de la nostra vida escolar quedarà sobretot el Tíber, que no és altra cosa que aquells moments que el nen o nena es van sentir acollits, escoltats, acaronats i estimats.”

A totes les mestres i a tots els mestres obstinats a cercar moments de complicitat us dedico aquest post.

Foto: La Montserrat, l’Ariadna, la Lurdes i Jo el passat 30 de gener a la cloenda de les X Jornades d’Escoles 0/12

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.