Joan Peiron Vilaró
Costa parlar d’algú que estimes, però avui us presento el meu nebot Joan Peiron http://joanpeiron.blogspot.com/
Ell és un artista.
Ha fet de la seva riquesa interior una manifestació d’art plàstic que és d’admirar.
A l’exposició que encara podeu contemplar a la galeria Bells Marcs de Vic, hi ha els seus quadres d’Abstraccions Urbanes, una visió de la bellesa en la decrepitud.
El dia de la inauguració podíem llegir a les invitacions aquestes paraules:
?I aprofito aquí per demanar-li un favor: llegeixi tan poc com pugui textos de crítica estètica; o bé són visions partidistes, que s’han fossilitzat i han perdut el sentit en el seu enduriment sense vida, o be són jocs de paraules enginyosos, en els quals un dia guanya aquesta visió i l’endemà l’oposada. Les obres d’art són d’una soledat infinita i no hi ha res que ajudi tan poc a abastar-les com la crítica.?
Rainer Maria Rilke. Cartes a un poeta jove.
hi vaig anar i no vaig poder comprar. Frustació infinita, perquè hauria comprat, encara que fóra a crèdit … La decadència és vella, el pas del temps … aquella obra és una mica això, al meu entendre, i em va agradar i molt i una visió del món que molta gent no vol tindre.
M’agrada que parlis de Rilke, un poeta de referència, com Baudelaire, com Rimbaud, com Becquer … personatges d’una època europea on el nostre estimat país començava a renéixer amb les floretes místiques i els èpics cants verdaguerians.
Ramon.