a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

I una aprèn…

General

Després d’un temps,
una aprèn la subtil diferència
entre donar la mà
i encadenar una ànima,

i una aprèn
que l’amor no significa ficar-se al llit
i una companyia no significa seguretat
i una comença a aprendre,
que els petons no són contractes
i els regals no són promeses,

i una comença a acceptar les seves derrotes
amb el cap ben alt i els ulls ben oberts
i una aprèn a construir
tots els seus camins en el present.

I després d’un temps
una aprèn que si és massa,
fins i tot els raigs del sol cremen.

Així que, una planta el seu propi jardí
i decora la seva pròpia ànima.

I una aprèn que realment pot aguantar,
que una realment és forta,
que una realment val.

I una aprèn i aprèn ..

(mots basats en un poema atribuït a Borges)

Que tingueu un feliç 3r trimestre!

Salut, sort i encert!

  1. M’ha agradat molt aquest poema. Sí, sols amb el temps s’apren a donar la mà, a acceptar les derrotes amb el cap alt,a construir en el present, a evitar els excesos , trobar l’equilibri i a decorar la pròpia ànima. I t’adones que ets  prou forta per fer-ho. Però això és amb el temps…i mai finalitza aquest procés d’aprendre.

    El comparteixo, amb el teu permis, amb altres persones.

    Carme R.
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.