a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

HIVERN

General

  • És temps de mirar cap endins i retrobar la
    infantesa, posar aigua i engrunes de pa pels pardals enfredorits, fer
    escudella i carn d’olla i deixar la casa impregnada d’olor de llar.
  • És temps de començar de nou,
    aprofitar l’embranzida de les dotze campanades per llençar-te cap a
    l’aventura de ser millor per dins i per fora.

  • És temps d’ordenar les teves
    coses, els teus espais; buscar un lloc per a cada cosa i cada cosa
    al seu lloc.

  • És temps d’arraulir-te al sofà i
    compartir lectures amb la Mixeta que es fa lloc ben a prop teu i amb
    el seu suau ronqueig et regala placidesa.

  • Temps de descobrir que el millor
    equip del món no és infal·lible però que això no t’importa
    perquè tu tampoc no ho ets. Estimes aquest equip no pel que ha fet
    o pel que farà sinó pel que és i això et basta.

  • Temps per veure créixer els teus
    fills, celebrar els aniversaris i sentir com la vida flueix. Meravellar-te de saber que encara que siguin lluny tu els segueixes
    portant dins teu i no et fa falta que et truquin o t’escriguin per
    saber com estan, el teu radar de mama detecta a més de mil
    quilòmetres el seu estat d’ànim.

  • I temps pel record… Aquell mantell blanc que cobria els bancs
    de pedra de Puiglagulla, aquell silenci dels ‘parracs’ de neu quan
    queien lentament i constant, aquell vi calent que ens deixaven veure
    abans d’anar a arrencar naps, aquell gest del meu pare passejant la
    mula per la plaça perquè l’endemà la Salut i jo endevinéssim per
    on havien vingut els Reis, aquella plata amb els regals que ens portava la mama al quarto i que ens inundava de felicitat; eren uns
    regals minsos però mai no ens ho van semblar, al contrari, la
    penúria econòmica era substituïda amb tant d’amor que ens sentíem
    les nenes més afortunades del món.


El vídeo me l’ha enviat la germana Regina de Sant Benet de Montserrat. És fet al Miracle.

Els
monjos del Santuari del Miracle (Solsonès) organitzen unes trobades
per respirar l’alè de la creació seguint els cicles de les quatre
estacions, a través de la interiorització i la pregària, del
cinema i la música, de caminar i de la cuina…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.