fent camí per l’ESCOLA pública
Sí,
fem camí.
Encara
que, com haureu pogut comprovar, aquesta ha estat una setmana en la
qual els que estimem l’Escola ens ha tocat ‘menjar la pols’.
Quan
dic ‘Escola’ potser direu que m’he descuidat ‘pública’.
Ja sé
que el titular era: “la
distància entre l’escola privada i la pública augmenta…”
Però
per nosaltres, pels que som mestres, no hi ha diferència. Conec
mestres d’ambdós llocs que per elles/ells l’escola és la seva vida.
També, malauradament, hi ha gent que arrossega els peus i té
esperit de funcionari mediocre tant si treballa a la privada com a la
pública; però aquests són pocs i concrets.
És
des de dalt que no saben on naveguen, les polítiques educatives són
al servei dels vots que es podran guanyar o perdre i això és una
mala peça al teler.
Partits
i sindicats juguen amb nosaltres i intenten moure l’estat d’opinió
cap on més els convé sense tenir en compte el més important que és
l’educació.
Ens van dir que les proves de sisè no servirien per
comparar resultats públicament, que eren per diagnosticar a nivell
de centre el que havíem de millorar.
Que veuríem els resultats dels altres centres
per comparar però que no es faria públic.
A mi ja m’estava
bé, entenc que per millorar, primer cal veure què és el que no
acaba de funcionar amb dades i amb comparatives.
La gran majoria
ens vam arromangar per empènyer l’escola cap el que en diuen
‘excel·lència’.
I
ara els qui manen ens bufetegen i ens divideixen. És com
si diguessin als pares i mares de Catalunya que si volen que els seus
fills treguin bons resultats els han de matricular a la privada
concertada.
Castiguen l’Escola Pública i recompensen
l’Escola Privada.
Il·lusos! No saben que ‘A
la naturalesa (o a l’Escola) no hi ha premis ni càstigs: hi ha
conseqüències’
I
la conseqüència d’aquest menyspreu per l’Escola pública
(ara sí) portarà danys irreparables.
‘Tots remem en la mateixa
direcció’ ens diuen des de la direcció dels Serveis Territorials.
Jo bé m’ho creia, però ara veig que uns tenen el vent a favor i els
altres remem sols.
Però tot i així… ENDAVANT!
Tu ho has dit, endavant! Què podem fer, si no…? Anar endavant. A peu de trinxera. Educar de la millor manera que sabem i podem cada persona que tenim a l’aula. I demanar per l’educació la dignitat que mereix. Menys alumnes per aula. Un currículum més ambiciós. Menys alumnes per tutor. Més motivació pel professorat. Defensa dels drets i de la dignitat professional dels professors. I entendre que els resultats milloraran quan millori l’aprenentatge, i que l’aprenentatge millorarà quan es pugui treballar en unes condicions de dignitat. Repeteixo: menys alumnes per aula. Un currículum més exigent a edats més joves. I més motivació autoestima i dignitat pel professorat i la seva tasca. És la meva opinió.
Tens tanta raó Carme!
M’agrada molt el teu escrit!