Jubilació, vida…
A la vida hi ha moments de tota mena i que cal saber-los administrar.
La tristesa, la por (maleïda por) es troben barrejades amb la joia i l’esperança.
Fa temps que sóc en aquest viure d’emocions ben contradictòries i crec que ja ho començo de dominar.
La clau estar en confiar. “Confia en l’amor encara que et dugui tristeses” em van dir una vegada i és ben cert.
Tinc una neta que el 9 de març fa un any! És sens dubte la nena més maca del mon i el cor em surt del pit cada vegada que se m’abraça al coll.
Tamé he fet quasi dos mandats com a Secretària Nacional de l’Assemblea (ANC) i en aquest 2n mandat, amb la presidència de Lluís Llach i amb la feinada generosa i competent de totes les comissions he tornat a creure que tot serà possible. No he pogut completar totes les tasques que com a secretària em pertocarien perquè dues vegades he hagut de passar per quiròfan i he hagut de pausar el meu retorn.
Fa poc que he tornat a formar part d’una coral, la Coral de l’Aula d’Extensió Universitària Gent Gran d’Osona. Faig de contralt com feia amb la Brusquina i és molt gust, tenim un director molt bo! 😉
També faig caminades, trobades, sobretaules llargs, berenars… amb molta gent maca.
Per això ha de servir la jubilació!
Va, salutacions a qui passi per aquí i endavant les atxes!