a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

el ‘tempo’ de CiU i la nostra pressa

Sense categoria

(resposta al cunyat convergent: http://blocs.mesvilaweb.cat/Albert)

Estimat cunyat,

No crec que sigui el tempo, no és pas el grau de velocitat el que encalla els convergents, el que us passa és que no us trobeu còmodes amb la partitura.

No t’enganyis Albert, CiU no té el coratge necessari per encarar el
repte que us hem plantejat el  milió i mig de persones que el dia 10 vam
cridar independència.

Necessitem homes valents i dones valentes perquè es posin al capdavant i
sense complexos portin a la nostra dissortada pàtria a ser un estat
lliure.
A l’Uriel no el conec, però confio plenament en l’Alfons López Tena i també confio en Jan Laporta, ambdos tenen les qualitats i capacitats que fan falta per aquesta empresa tan difícil.

De veritat et creus això tan gastat dels terminis que diu en Puig? Et
penses que en Mas i en Duran (quan acabi d’esmorzar) tenen algun altre
interès que no sigui ‘refer ponts entre Espanya i Catalunya’?

És penós això de que els convergents no us baralleu per saber quan
‘fareu el salt cap a posicions més fermes’; això només vol dir que ningú es
vol moure! Tothom quiet que sembla que cauran 68 diputats oi?
Com diu aquell “quin patacassu” que rebreu.

Veig que pateixes per la ‘poca’ preparació que tindran (o tindrem;) els
diputats de Solidaritat Catalana… creu-me, no hi ha el llistó gaire
alt al parlament actual eh!
Jo en conec més d’una i més de dues que passarien la mà per la cara a qualsevol dels diputats vostres.

I quin mal hi ha que en Laporta respongui a en Partal dient que si hi ha una majoria de diputats suficient el mes de gener ja podríem ser independents?

‘La independència no es demana, és proclama i
es defensa’, llavors vindrà la tasca laboriosa i apassionant de
construir l’estat, el nostre estat, el millor estat d’Europa, el que
haurà nascut des de la base més democràtica i il·lusionada, el que acollirà els que són del nord i del sud, el més generós, el més noble i el més valent.

Aleshores, tal com diu el meu cunyat Ramon, totes les cobles de Catalunya
entonaran a l’uníson la sardana ‘Somni’ i arreu sabran que ja som lliures,
que hem vençut la por, que mai més ens podran ofegar amb el poder
esclafador d’un estat repressiu i reprimit, empobrit per la pròpia
mesquinesa, buit i tronat.

I jo miraré el cel i somriuré a aquells que m’han precedit perquè ells
van mantenir la força de la nostra nació tot llaurant la terra i segant
el blat, treballant a bosc i fent piles de carbó, perdent les collites
per culpa de les pedregades i tornant a sembrar sense defallir, amb la
tenacitat que només la gent autèntica té.

Senyors Mas, Montilla
i tots els que els aneu al darrere, us dic una cosa: encara que ho
intenteu per tots els mitjans, no aconseguireu abaratir-nos el somni.
Som massa persones que hi creiem i som massa a prop d’aconseguir-ho.

Una abraçada.
*Carme

  1. Hola,

    jo no sé si serem el millor Estat del món. Ho dubto sincerament i no serem pas ni millors ni pitjors que els altres. Simplement aspiro a tenir un Estat propi, un territori, una identitat i una llengua amb la riquesa que em donarà una societat amb tots els cromatismes i tendències possibles. Només aspiro a  la desaparició del cromatisme que menys m’agrada: el de l’abnegació i el de la por a ser nosaltres mateixos com a comunitat i com a poble. No em serveixen les argumentacions que ara això no toca, com argumentar que alguna cosa hem fet malament els catalans perquè ens tractin d’aquesta manera o encara voler anar a fer pedagogia a Madrid. Quina pedagogia?

    Trobo lamentables i patètiques les paraules d’en Felip Puig. Són fruit d’una visió que no encaixa de cap de les maneres amb la meva, encara que siguin legítimes i palpin un sentiment molt nostrat. Jo només vull la independència i un Estat que me’l senti meu. Això no vol dir que estigui en contra d’Espanya o de França. Només vull que ells facin el seu camí i jo el meu.

    Bones vacances.

    Ramon.

  2. Toma paloma, pastilla de goma.
    Si senyor, Carme. D’això se’n diu cantar-les clares. Admiro i recolzo totalment la teva fermesa, valentia i decidida aposta per la nostra independència.

  3. Hola,

    has entrat mai al blog d’en Pere Madroño? Ideològicament i estrictament no hi estic masa d’acord. Penso que sóc una mica més mundà (impertinència meva o jacobinisme profunf), però és un blog molt interessant. Mira-t’el si pots.

    Estic força més bé acabo de parlar amb en Ramon i la Cèlia, els meus cunyats preferits, amb l’Eudald (el cosí germà gran),amb en  Jordi (l’amic tipus Xevi Solà però que hi és sempre que cal), amb l’Imma (l’amiga que ens estimem sense haver-ho dit mai), amb en Guillem (el germà) i la perspectiva de tot plegat és tan diferent i relaxant que no et solucionen res, però penses que no hi ha res irreparable. Me’n sortiré i ens en sortirem tots plegat i et convidaré a una birra a l’Indià o unes braves al sobrevia. Tria! perquè tu i en Sebastià formeu part d’aquest club restingit o ampli. Mira-t’ho com vulguis.

    A reveure.

    Ramon.

    Gràcies.

    Ramon, el gamarús de sempre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.