el meu 11 de setembre
Vora el foc de Puiglagulla, a mitjans dels anys 60, el Sr. Fèlix que era un mestre ancià, em va dir: avui és 11 de setembre, avui Catalunya va perdre la llibertat.
Jo era molt petita però recordo amb nitidesa com aquestes paraules van donar sentit al meu món.
Feia molt poc que havia començat d’anar a estudi.
Per sort ja no teníem aquella mestra de Zamora que a l’escola de Vilalleons ens feia cantar el Cara al sol, ens posava còpies amb el text: los castellanos hemos venido a Cataluña para ensenyar a los catalanes, la que cada matí ens feia formar per penjar la roja y gualda i que ens pegava.
Bé, ens pegava fins el dia que em va pegar a mi, que era la més petita de l’escola. Em va clavar un parell de bufetades per dir-li que m’havia posat una resta i ella deia que era una suma. Eres tan tota que no sabes sumar? Però li vaig plantar cara i li vaig dir: ara ho vaig a dir al meu pare!
I vaig fugir escapada de l’escola, vaig enfilar la pujada i no vaig deixar de córrer fins a Puiglagulla per dir-li al meu pare que la mestra m’havia pegat perquè havia fet una resta en comptes d’una suma.
El meu pare va fer el camí de baixada, la va agafar pel coll dos pams enlaire i li va dir que s’havia acabat.
Va anar a veure l’alcalde i el capellà i la van facturar cap al sud.
El Sr. Fèlix sovint em deia que jo, quan fos gran, podria ser presidenta de la Generalitat i em relatava episodis de l’escola de la república. Tot ho deia amb un to serè, nostàlgic i veraç.
Avui, sóc mestra, no sóc presidenta (encara!;) però des de l’ANC treballo perquè ben aviat visquem en una Catalunya lliure i justa.
Per tota aquesta gent que va mantenir la flama de la pàtria ho hem de fer possible.
Per tots els nens que es pengen l’estelada i se senten súper herois, ho farem possible.
Mai més ens trepitjaran.
Ens mantindrem ferms i farem el que faci falta per ser, el més aviat possible, un nou estat d’Europa.
Catalans, amb el somriure la revolta!
Què vol aquesta tropa?
Un nou estat d’Europa!
Què vol aquesta gent?
Catalunya independent!
CATALUNYA LLIBERTAT!
No la coneixia.
Senzillament una dona que estima Catalunya, honesta, honrada, constant, lluitadora, que diu el què ha de dir i el què vol dir d’una manera clara i concisa, i que domina el català. Una dona íntegra, que genera confiança.
Estem molt ben representats.
Ahir vaig passar un dia molt feliç: 11.SET.21012. Un pas més .
Vic, Catalunya.
2. Hem de parlar del Govern de Catalunya (deixem ja de banda , Govern de la Generalitat de Catalunya).
3. Valorar el canvi de l’himne de Catalunya: La Santa Espina?
“Som i serem gent catalana,
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra (…) ”