a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

el joc de viure

Sense categoria

Jugar per divertir-se és sa i crea complicitats.
Jugar t’exigeix de viure el present i això és bo.

M’agrada la connotació positiva del verb jugar.

El Barça de Guardiola juga a futbol.

Admiro en Pep Guardiola, és capaç de fer creure a cada jugador del Barça que el seu joc té sentit i val la pena.

Cada dia veig jugar els nens i nenes a l’Escola.
Jugar és un aprenentatge també, com tot.
De jugar se n’aprèn jugant.

Hauria d’estar prohibit jugar brut.
Llençar els tacs contra el turmell del jugador contrari és una inhumanitat.

De vegades passant pels canals de la TV, trobo una sèrie antiga on hi surt la Cristina d’en Guardiola. Es diu ‘El joc de viure’. Em fa gràcia veure actors que eren ben jovenets i ara són del tot reconeguts.

No sé el per què del títol.
Jo l’he copiat perquè m’ha vingut al cap quan he vist en Joel i en Lluís ben feliços jugant amb l’iPad.

I que duri!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.