a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

cap i cua d’any 2015 – 2016

Aquest matí, sentint el concert d’any nou des de Viena, pensava en un dels dies més feliços de la meva vida.

En Joel va néixer el dia de Sant Esteve i vam haver d’estar a l’hospital fins el 29. Aquella sensació que vaig tenir el dia 1 de gener, amb la Judit que encara no tenia 2 anys i en Joel que tenia menys d’una setmana, encara la sento ara i per anys que passin no se m’esborrarà.

Érem al menjador del pis del Puigmal amb la Judit que feia allò de llevar-se ben d’hora!  Jo duia en Joel a coll, ben enganxat, amb aquella olor deliciosa de nou que fan els nadons i rèiem mentre ballàvem els valsos d’Strauss.

Reconèixer els moments de felicitat és segurament el millor que ens regala la vida.

Feliç 2016 doncs! Que tothom tingui el seu ‘moment’ i que col·lectivament tinguem el nostre!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.